Per què Reus ha estat distingida com a Ciutat de la Ciència i la Innovació?

Reus ja és formalment Ciutat de la Ciència i la Innovació. Va ser distingida dilluns pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, en reconeixement del seu «ecosistema d’innovació». Fou un dels únics 22 municipis guardonats de tot l’Estat en la convocatòria del 2024 i que s’han integrat a la Red Innpulso per fomentar la investigació i desenvolupar projectes col·laboratius per transformar les urbs i millorar la vida de la gent.

La candidatura presentada per l’Ajuntament de Reus i que ha estat considerada mereixedora de la distinció de Ciutat de la Ciència i la Innovació planteja 69 projectes, alguns en marxa i d’altres planificats, que responen a un concepte ampli d’innovació, no lligat exclusivament a la tecnologia, i que es dissenyen amb la voluntat de tenir una ciutat més neta, segura, inclusiva, justa, verda i competitiva. 

En concret, els set grans reptes fixats són l’accés a l’habitatge, la ciutat saludable, la captació i retenció de talent, la mobilitat urbana sostenible, la transformació energètica, la transformació del sector primari i la participació ciutadana. La inversió prevista pel grup Ajuntament per tirar endavant aquestes iniciatives és de gairebé 80 milions d’euros. Els projectes més destacats presentats per assolir la distinció han estat els següents:

La ciutat saludable

L’Ajuntament està impulsant polítiques, des de diferents àrees, per abordar els determinants de la salut, com l’urbanisme, el benestar emocional o la lluita contra el canvi climàtic, per tal de crear entorns que promoguin el benestar físic, mental i social. En aquesta línia, tenen un pes important les actuacions adreçades a renaturalitzar carrers, places, interseccions, centres educatius, camins i la ciutat en general. 

Amb el marc del RENATUReus, hi ha múltiples accions activades. En són exemple els refugis climàtics per a les escoles General Prim, Pompeu Fabra, Marià Fortuny i Teresa Miquel. Recentment, se n’ha adjudicat la construcció i suposarà una inversió de més d’1 milió d’euros per adaptar els patis i convertir-los en zones d’estada confortables davant d’un context d’augment de temperatures, mitjançant solucions basades en la natura, tot incrementant la presència de verd, substituint els paviments durs i impermeables i generant espais d’ombra. 

En paral·lel, es treballa en el conjunt de Reus, transformant els parterres de planta de temporada per espècies resilients, implantant més escocells vius per millorar la capacitat per retenir l’aigua i plantant nou arbrat dins del Pla Reus Respira, que preveu sumar 500 arbres cada any.

També, l’Ajuntament de Reus ha impulsat el Servei d’Orientació i Atenció al Benestar Emocional i Mental, que vol acompanyar els ciutadans que ho necessitin a trobar un recurs per cuidar la salut mental, el benestar emocional i prevenir el malestar.

Mobilitat urbana sostenible

En mobilitat, els reptes són diversos i constants. La Zona de Baixes Emissions s’implantarà de forma efectiva a partir de desembre i el consistori treballa per oferir mesures alternatives, com l’ampliació del servei d’autobús a demanda, el Bus x tu, que permet desplaçar-se entre el centre i la perifèria. 

Fins ara, només cobria barris residencials, però arribarà també als centres de treball dels polígons industrials, així com a les urbanitzacions, la Residència Marinada, l’Institut d’Horticultura i l’Institut Villablanca. Per incrementar l’àmbit d’actuació, està prevista la compra de quatre microbusos elèctrics.

A més, es pretén continuar fomentant l’ús de la bicicleta, a través del desplegament de la xarxa de carrils bici, que ja disposa de més de 65 quilòmetres, i l’habilitació de quatre o cinc noves estacions de la Ganxeta, la bicicleta compartida, durant el 2025. Se’n farà una de nova a tocar del carrer del Roser, es planteja crear-ne al polígon Agro-Reus (carrer de Recasens i Mercadé) i s’estudien els barris Horts de Miró i Immaculada.

Captació i retenció de talent

Reus, segona ciutat de Catalunya amb major proporció d’ocupació al sector tecnològic, s’enfronta al repte de captar i retenir talent en un mercat altament competitiu. Per abordar aquesta necessitat, s’impulsen tres línies estratègiques. La primera és la formació, centrada en educació digital i certificacions en àrees com programació i ciberseguretat. 

La segona, l’emprenedoria digital, mitjançant incubadores, acceleradors i esdeveniments d’innovació. Finalment, la col·laboració publicoprivada, amb aliances entre empreses tecnològiques, la Universitat Rovira i Virgili i altres entitats.

Reus disposa actualment de l’únic Parc Tecnològic i d’Innovació de la demarcació, que connecta un ecosistema singular amb els centres d’empreses municipals. S’acaba de publicar el concurs de projectes del que serà el cinquè, Redessa InnoReus. 

Amb tot, la meta és anar un pas més enllà i que el Tecnoparc evolucioni cap a un districte tecnològic i d’innovació amb espais urbans i entorns de treball. Així mateix, s’ha posat en marxa una Oficina d’Innovació per impulsar i facilitar la innovació de manera transversal a la ciutat.

Accés a l’habitatge

Un dels principals cavalls de batalla és garantir l’accés a l’habitatge, en especial, dels col·lectius més vulnerables. Perseguint aquest objectiu, l’Ajuntament té diverses línies d’actuació engegades, com les obres de construcció del complex d’habitatge social, aparcament públic i equipament municipal Riera, antigament conegut com a Hispània, i que comptarà amb 60 pisos de preus assequibles i un pàrquing soterrat de 340 places. 

A més, es planteja fomentar formes alternatives d’accés a l’habitatge, com les cooperatives o les propietats compartides i temporals. En el cas de la gent gran, es dibuixa la creació d’immobles compartits que ajudin a combatre situacions de soledat no desitjada, promoure l’envelliment actiu i optimitzar els recursos.

La transformació energètica

En un context d’emergència climàtica, Reus va decidir centrar un dels tres eixos del Pla d’Acció Municipal 2023-27 en iniciatives destinades a avançar cap a una ciutat més verda, sostenible i connectada amb la natura. L’objectiu municipal és esdevenir un referent al territori i a Catalunya pel compromís mediambiental, la promoció de l’autoconsum i l’energia neta i verda.

Un exemple en aquesta direcció és Reus Energia, el projecte per subministrar electricitat a l’Ajuntament i els equipaments públics. Gestiona instal·lacions solars fotovoltaiques a les escoles municipals, l’IMFE Mas Carandell, la Biblioteca Xavier Amorós, el Gaudí Centre, el Mercat Central i el Pavelló Olímpic. 

A més de generar energia de fonts pròpies amb instal·lacions solars, l’empresa municipal en compra procedent de fonts renovables al mercat lliure per subministrar només energia verda a les instal·lacions públiques. De cara al 2025, està prevista la posada en funcionament de les instal·lacions a Redessa CEPID i l’ampliació de les plantes a les escoles La Vitxeta i Pi del Burgar. 

També es troba en redacció un nou projecte al Cementiri General i s’estudia la instal·lació d’un hort solar amb panells sobre terrenys municipals i un projecte amb emmagatzematge a través de bateries que es correspondria amb una segona fase del dipòsit de vehicles.

Una altra proposta és l’Associació Comunitat Energètica del Polígon Agro-Reus, la iniciativa publicoprivada liderada per l’Ajuntament i amb la participació d’empreses per promoure l’ús d’energies renovables. Aquesta infraestructura permetrà als negocis de la zona consumir energia generada localment i els excedents seran gestionats i comercialitzats per Reus Energia. El projecte implica una inversió de 4,4 milions d’euros, amb una subvenció de 2,2 milions d’euros atorgada pel Ministeri de Transició Ecològica i l’IDAE, a través dels Fons Next Generation.

En darrer terme, Redessa ha invertit més d’1 milió d’euros per millorar la sostenibilitat dels seus edificis, tant els centres d’empreses com la divisió d’habitatges. Les actuacions s’han articulat al voltant de l’eficiència energètica i hídrica, el reciclatge i la reducció del malbaratament.

El sector primari

Reus ja va fer gala durant el lliurament de les distincions a les noves Ciutats de la Ciència i la Innovació de la seva tradició agroalimentària. El Reus, París, Londres roman en la memòria col·lectiva, però el pes econòmic del sector continua sent notable avui dia. 

Amb més de 100 empreses, el camp de la nutrició i l’alimentació suma a la demarcació de Tarragona més de 6.000 treballadors i 2.500 milions d’euros de facturació anual. Avui dia, el sector primari té importants reptes, com afrontar el canvi climàtic, millorar l’eficiència i la digitalització. 

Per això, des de l’Ajuntament es col·labora amb l’IRTA i l’Eurecat i s’ha impulsat el Hub Foodtech & Nutrition, que treballa per generar dinàmiques entre dos sectors estratègics, el tecnològic i l’alimentari, i vol aportar valor afegit perquè Reus i l’entorn siguin un pol d’atracció d’inversions, tecnologia i innovacions. En paral·lel, des de Redessa s’estan potenciant start-ups i projectes emprenedors agroalimentaris i de salut.

Destaca també el projecte europeu Soulfood, liderat per la Diputació de Tarragona, amb la col·laboració de l’Ajuntament, el Clúster TIC Catalunya Sud, la Fundació Espigoladors i altres socis europeus, que busca fórmules basades en la innovació tecnològica per reduir el malbaratament alimentari i que els excedents de les produccions agrícoles arribin a iniciatives socials.

La participació ciutadana

L’Ajuntament ha adoptat, amb l’experiència d’anys, la participació com una manera de fer pròpia; part imprescindible per dissenyar plans estratègics i equipaments que han de transformar la imatge de la ciutat. Amb la voluntat d’ampliar la implicació de la població en la millora de Reus, s’estan desenvolupant dues aplicacions mòbils. 

Una, de seguretat ciutadana i mancomunada amb altres municipis del Camp de Tarragona, que permetrà comunicar-se de manera fàcil i immediata amb els cossos de seguretat en situacions d’emergència. La segona serà una app de ciutat, que incorporarà la intel·ligència artificial i tindrà funcionalitats com l’opció d’avisar incidències a la via pública.

Més projectes

La candidatura compta amb més projectes que busquen millorar la vida de la ciutadania i que, tal com explicà l’alcaldessa, Sandra Guaita, dilluns, ratifiquen que Reus tenia «ADN innovador quan la gent no sabia què era». En són exemples el Young Lab Prototips, que busca la participació dels joves en projectes de ciutat; el Centre de Capacitació Digital; o la creació d’espais de prova i experimentació per a productes i serveis tecnològics innovadors abans de ser comercialitzats.