Paola Ramos: «Cada vegada obren més portes a les noies a l’esport, però continua sense ser fàcil»

Vas ser l’encarregada d’inaugurar el Saló de la Moto de Reus, un esdeveniment important pel territori i pel sector. Què va significar per a tu?

«Per mi és tot un orgull, perquè és un esdeveniment molt gran, que reuneix a molts aficionats i abans que jo l’ha inaugurat gent molt important del nostre territori. Aleshores, poder inaugurar el Saló de la Moto representant al Camp de Tarragona i l’esport femení és tot un orgull».

Representant l’esport femení en un sector que, tradicionalment, ha estat també molt masculinitzat com el del motor

«No és fàcil. Des de fora ara es veu molt bonic perquè està en auge tot el tema de l’esport femení i la dona a l’esport, però no és gens fàcil. Però se’ns estan obrint cada vegada més portes a les dones i la mostra és que l’any passat va ser el primer any del mundial femení (World WCR) i la nostra intenció és participar-hi l’any vinent. 

Això demostra que se’ns estan obrint cada vegada més portes a les noies, però continua sense ser fàcil. Jo he sentit altres competidors dir coses com ‘ets un gallina, que t’ha avançat la nena’. No vull dir que tots siguin així, però continua havent-hi aquest rebuig per part d’alguns que creuen que una dona no pot guanyar a un home».

Pel que sembla els esports del motor comencen a intentar el que només es feia en els esports tradicionals, que és dividir les categories entre homes i dones. En el cas de l’automobilisme tenim l’F1 Academy i a les motos el World WCR. Creus que és el camí correcte?

«Per què no? Fins ara no se li donava tanta visibilitat a l’esport femení i potser acaba sent la manera. Aleshores, crec que aquest camí li dona el seu espai a les dones i per nosaltres és una oportunitat de tirar cap amunt i, potser, el mundial femení acaba sent un trampolí per pujar al mundial».

Una de les principals dificultats d’aquest esport és que és molt car i suposa un gran sacrifici pels esportistes i molta feina de cerca de patrocinadors. Com ho vius tu com a jove esportista que intenta fer-se un lloc dins d’aquest món tan competitiu ja des de fa uns anys?

«Això ja ho vaig patir l’any 2019 quan va ser el meu últim any competint i vaig haver de fer una aturada de cinc anys. Tot i que vaig ser subcampiona de l’interautonòmic de velocitat no va ser possible reunir els recursos econòmics necessaris per continuar i amb la pandèmia ja va ser impossible competir. Però l’any passat em van tornar a donar l’oportunitat de pujar en una moto. En aquell moment vam fer mans i mànigues i vam començar a trucar gent que m’havia ajudat en el seu moment com el meu mànager, Jordi Segarra».

Enguany competeixes a la Yamaha R7 Cup, una copa monomarca, i en la primera cita, al circuit de Jerez, vas fer podi. Com va? Quines són les expectatives?

«Com he dit, la intenció és aconseguir l’any vinent pujar al mundial. Ara és la mateixa moto per a tothom i la idea és aprendre com funciona. A més, hi ha noies que competeixen en el mundial femení que també estan a la Yamaha R7 Cup per a entrenar, així que també em serveix per saber quin és el meu nivell».

I com se sent la moto? Com de diferent és respecte a la Yamaha R7 de sèrie?

«És molt diferent de la que vaig fer servir l’any passat, ja que aquella era una 600 i aquesta és una 700, però es nota que és més de sèrie perquè corre menys. Sí que la puntada inicial del motor és molt bona, però després no dona per molt més. Però jo em sento molt còmoda i vaig poder fer podi a Jerez».

La següent cursa és a Montmeló el juny, què esperes?

«Serà una carrera diferent de la de Jerez, més en grup. És un circuit amb grans rectes i molt ràpid i aquestes motos no corren molt, per tant, el rebuf serà un factor molt important en aquesta carrera».