Societat
La Dona Treballadora de Reus, escenari d’una lluita «comuna»
Sindicats i partits d’esquerres es congreguen a la plaça per reivindicar els drets laborals aconseguits i desitjats
Els parlaments es van dur a terme a la plaça de la Dona Treballadora, a peus de l’estàtua que la presideix.
Idòniament, la plaça de la Dona Treballadora va ser l’indret designat per acollir l’acte del Primer de Maig a Reus. Una quarantena de representants sindicals i polítics —PSC i ERC— s’hi varen congregar per reivindicar «els nostres drets».
«Ens costa molt aconseguir, com a mínim, un sou i unes condicions de treball dignes», es reconeixia res més començar, tot recordant que, ahir, simbolitzava «un any més de lluita, però pel que diàriament, les 24 hores, estem lluitant».
El secretari general d’UGT a Tarragona, Jorge Porté, va remarcar l’objectiu d’assolir la reducció de la jornada fins a les 32 hores i va lamentar que l’accidentalitat laboral «és una xacra real». Per això, va demanar la renovació de la llei de prevenció de riscos laborals.
Al seu torn, la secretària general de CCOO Tarragona, Mercè Puig, va subratllar que «la inflació passada s’ha menjat molt dels augments salarials» i va defensar una millora de les condicions retributives. A més, va asseverar que «acomiadar no pot sortir tan gratuït com ara».
La classe política agafà micròfon tot seguit. La primera tinent d’alcaldessa i representant d’ERC, Noemí Llauradó, va voler destacar que «és bo que ens veiem els sindicats i els partits d’esquerres en aquesta lluita que és comuna» i, a més de la reducció de la jornada, va defensar un «salari mínim català». «No podem tractar igual allò que és desigual», va reblar.
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, del PSC, va expressar la necessitat de no només reivindicar els avenços de futur, sinó també de consolidar «els que hem fet en el passat» per evitar que es perdin. Així mateix, va voler emfatitzar la lluita dels treballadors «i de les treballadores, que durant molts anys no s’han vist».
Després de l’ofrena floral, portaveus del PSC i d’ERC van pronunciar els manifestos oficials. Els socialistes van afirmar que «creiem fermament que la prosperitat ha d’estar al servei de tothom i que la riquesa generada ha de ser compartida a través d’un treball digne», mentre que els republicans van clamar que «l’assoliment d’un estat propi és imprescindible» per millorar les condicions laborals.