Antoni Olmos: «Al Sant Enterrament hi ha un patrimoni artístic difícilment comparable enlloc de Catalunya»

Com viu la Setmana Santa?

«Amb molta il·lusió, havent assumit el càrrec de clavari, però també és una responsabilitat, perquè és un càrrec de servei. Tots els membres de la Junta de Govern estem al servei dels congregants i dels devots i és una responsabilitat poder aproximar la imatge del Sant Crist de la Sang al poble per a la seva veneració».

Quines novetats hi haurà als actes de la Sang?

«Enguany, la Funció de l’Agonia es retransmetrà per LaNova Ràdio; les Tres Gràcies, per Canal Reus i la Xarxa; i, com a novetat, la Processó del Sant Enterrament es veurà en directe per Canal Reus. És un esforç que creiem convenient perquè la gent que no pot sortir o que és fora vila pugui gaudir-ne. El Dissabte Sant, farem la vetlla a la Mare de Déu de la Soledat. I diumenge, en aquesta casa se celebra la Funció de la Coronació del Senyor, un auto sacramental amb reconeixement de la Generalitat com a element festiu patrimonial d’interès nacional. Les Tres Gràcies són festa patrimonial d’interès nacional. Des de la Reial Congregació estem lluitant molt perquè també tingui un reconeixement la processó que ens agermana a tots, que és la del Sant Enterrament. Per això, hem elaborat el Pla d’Autoprotecció, per al bé de tots els participants i perquè totes les confraries que són convidades se sentin a gust i sàpiguen que poden participar amb seguretat».

No estaven obligats a elaborar el Pla d’Autoprotecció.

«No és qüestió que estiguem obligats, sinó que creiem que és una necessitat i un bé per a la Setmana Santa. I tot i que és un esforç i un cost econòmic molt important, és una millora que podem aportar».

Celebren 470 anys.

«Significa que les persones passem per les entitats, però les entitats romanen. La junta actual és una responsabilitat perquè l’hem heretat, ara ens toca a nosaltres fer aquesta feina i la transmetrem a les pròximes generacions. Agafem el testimoni, mantenim el que es feia, i fem aportacions, com el Pla d’Autoprotecció o retransmetre els actes per televisió, però no fem invents, ni incorporacions foranes que no són pròpies. Mantenim el costum, la tradició. A Reus, les tradicions són molt importants. Així ho hem rebut i així ho transmetrem. Només som una anella més d’aquesta cadena llarga de la història».

Com ha evolucionat la Reial Congregació?

«Hem tingut moments complicats. És clar, hem passat guerres, epidèmies... Ara estem en un moment que la gent està animada. Intentem, ni que la participació en general ha baixat, ser molt participatius perquè la gent pugui ser-hi, sempre respectant els costums. La Sang, com a entitat degana dels actes de Setmana Santa, hem de mantenir el nord, el fil conductor. En moments de dificultat, hem hagut d’aglutinar i volem mantenir aquesta flama. Volem continuar sent el referent i donant exemple. I si una confraria ha tingut dificultats i ens ha demanat ajuda, hem dit ‘endavant, a veure com ho podem solucionar’».

Parla de fer aportacions, però no invents.

«Hem hagut de fer alteracions de l’ordre de processons per obres. D’acord, però tenim uns estatuts que ens marquen com ho hem de fer. També, ho hem tirat endavant gràcies a l’ajuda de la resta de confraries i dels seus responsables, que saben molt bé el que poden fer i el que no i, si volen proposar alguna novetat, ens ho han de preguntar. Per exemple, hi ha una persona amb cadira de rodes. Pot participar en la Processó del Sant Enterrament? Sí, és clar. Hem de ser integradors. Fins i tot, una manera d’integrar és el pas de l’Oració a l’Hort. Quan la Confraria La Salle va deixar de poder fer-se responsable d’aquest pas, el més antic de Reus i possiblement de Catalunya, es va engrescar l’Associació Supera’t. Va ser molt important per a nosaltres, perquè és una entitat que no té res a veure amb Setmana Santa, però hi participa i la mar d’il·lusionats. Això provoca que els misteris vagin desordenats. No passa res. És preferible que participin fora de lloc que no pas que no participin».

Per què consideren que el Sant Enterrament mereix aquest reconeixement?

«Tenim un patrimoni artístic magnífic, d’escultors de primera, i sols es veu a la processó i l’estona abans. Hi ha un patrimoni difícilment comparable enlloc de Catalunya».

Què implicaria rebre el reconeixement?

«Que encara hauríem de ser més rigorosos amb què fem. Tenim un magnífic patrimoni que passa inadvertit, que passa fugaçment un vespre l’any. Es tracta de posar en relleu el patrimoni, la gent que hi participa i honorar les persones que ens han precedit. El que volem és que descobreixin tant la Generalitat com la gent de fora el que tenim a Reus».