Més de 700 persones demanen un habitatge de protecció oficial a Reus: el doble que el 2019

Fins a 703 persones estaven inscrites —i les peticions, validades— al Registre de Sol·licitants d’Habitatges amb Protecció Oficial (HPO), gestionat per la Generalitat de Catalunya, al tancament del 2024, esperant accedir a un pis a Reus. És la dada més elevada de l’última dècada i, de fet, duplica les xifres prèvies a la pandèmia. «És un número que no representa la totalitat del problema», alerta Guillem, membre del Sindicat d’Habitatge de Reus (SHR).

Guillem explica que «és normal, en un context de crisi absoluta d’accés a l’habitatge i defensa del seu dret, que augmentin aquestes llistes». «Si una cosa és veritat és que hi ha demanda d’habitatge», afegeix. Amb tot, assenyala que «hi ha més de 703 persones a Reus que en necessiten». 

El representant de l’SHR assenyala que aquests registres són «molt limitants» per les condicions que requereixen, com el fet d’acreditar la residència a un municipi de Catalunya mitjançant l’empadronament, de forma que s’«exclou les persones més excloses d’altres vies d’accés».

Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament de Reus està prement l’accelerador per ampliar el parc públic. El setembre del 2024, es va posar la primera pedra de la promoció de 132 pisos de lloguer social al barri de Mas Iglesias, que està previst que estigui enllestida l’estiu del 2026. En paral·lel, s’està alçant el complex Riera, que permetrà comptar amb 60 HPO més. 

El projecte hauria d’estar enllestit, també, el 2026, el segon semestre. A més, ha aprovat el protocol d’adquisició per tanteig i retracte, per comprar pisos per destinar-los a lloguer social; s’ha adherit al mecanisme de reserva pública de solars municipals per a la construcció d’habitatge assequible i ha posat en funcionament el nou Servei de l’Habitatge.

Altres administracions públiques tampoc estan de braços plegats. El Govern català executarà la regeneració del barri del Carme, una intervenció que contempla la construcció d’un bloc amb 27 domicilis de protecció oficial. El 2030 és la data amb què treballa per posar-los a disposició de la població. En els últims anys, a més, ha adquirit una sèrie de pisos per destinar-los a lloguer social. N’és exemple una promoció al carrer de Bernat Torroja, que ja ha permès la instal·lació de les famílies que l’esperaven.

Amb tot, des de l’SHR es considera que el problema principal no és una falta d’oferta. «Creiem que és una forma de continuar redirigint un problema social gravíssim cap a una oportunitat més de negoci per a constructors i promotors», assevera Guillem, que afegeix que les polítiques públiques s’han centrat en excés a «regalar recursos públics perquè puguin fer negoci» i l’adquisició de béns que «permeten garantir el benefici de l’empresa». «Això demostra una falta de voluntat per adreçar el problema per on toca», lamenta.

Per aquest motiu, l’SHR considera que hi ha tres «coses mínimes que podria fer l’administració». D’una banda, sancionar «seriosament i exemplar tots els fraus que hi ha amb les regulacions actuals». Guillem recorda que la Generalitat no ha sancionat cap gran tenidor per tenir pisos buits tot i estar previst per llei. De l’altra, reduir en un 50% el preu dels lloguers. Finalment, «deixar de ser una força repressiva contra el moviment de l’habitatge». «Tot això sí que podria tenir un impacte immediat», conclou.