125 anys del Viacrucis de les 7 del matí

El Viacrucis del matí de Divendres Sant celebra el seu 125è aniversari. Una primigènia Arxiconfraria del Sant Crist de la Creu va seguir el 1900 l’estela d’un grup de franciscans que, dos anys abans, havien completat un Viacrucis a l’interior del pati de l’Antic Hospital. Amb el pas del temps, i havent viscut millors i pitjors èpoques, la tradició ha romàs i perdura als nostres dies. 

El 18 d’abril, a les 7 del matí, el Sant Crist de la Creu sortirà de la parròquia de Sant Joan Baptista acompanyat per desenes de feligresos. «Ja fa diversos anys que ens segueixen més de 100 persones», explica el Cap de Portants, Andreu Calvet. Arran de les obres del carrer Ample, el trajecte es modificarà lleugerament i baixarà pel carrer de Castellvell.

L’actual junta de l’entitat té entre cella i cella «mantenir» el Viacrucis, expressa la seva presidenta, Josepa Suñé. La vicepresidenta, Anna Maria Martí, recorda anar-lo a veure quan era petita amb la seva mare. Aleshores, el recorregut, que aglutinava «una gentada», acabava a la plaça de la Llibertat. Els temps han canviat, «però no ens podem queixar». «Aquest Viacrucis se l’estima la gent de Reus», afirma Martí. 

Amb motiu de l’efemèride, l’entitat ha organitzat un seguit d’actes commemoratius, com el tastet de la Passió que es va veure el març, un Viacrucis extraordinari pel barri Sol-i-Vista o una exposició, que es pot visitar a l’església i que està conformada per fotografies històriques i documents com els Goigs en Lloança del Sant Crist de la Creu, amb text de Joan Roig, melodia de Valentí Miserachs i il·lustracions de Sió Virgili.

Portar el Sant Crist de la Creu és un repte: pesa 80 quilograms i s’alça 3,5 metres. «Sentir-te’l tan a prop és una emoció que a nosaltres ens agradaria, però ens és impossible de portar», reconeixen Martí i Suñé. Fins i tot, en una trobada de Portants, només la meitat dels assistents van atrevir-se a agafar-lo. «És un dels que pesa més de Catalunya», detalla Calvet. 

Ell, precisament, és una de les persones que sí que l’ha carregat. «Quan el portes, és una sensació que t’entra cap al cor», comparteix. Fa més de dues dècades que participa en el Viacrucis i «cada any, el primer moment que agafes el Sant Crist, estàs nerviós», se sincera. «És molt emotiu», afegeix. Suñé ho certifica. El seu marit havia estat portant durant molts anys i encara li diu «si pogués portar-lo...».

Calvet apunta que un dels moments més àlgids és quan el Viacrucis acaba i, a la porta de la parròquia de Sant Joan, es gira, quedant de cara als feligresos. «És impressionant», reflexiona. Això no obstant, un dels desafiaments que afronta la tradició de cara al futur és el relleu generacional. 

En l’actualitat, hi ha registrats uns sis portants, però, en el passat, en van arribar a ser una dotzena. «Hi ha gent que s’ha fet gran, que té mal d’esquena... Cada vegada n’hi ha menys», explica el Cap de Portants. Martí afegeix que «costa que els joves segueixin». 

Si bé s’han fet crides, la tasca no ha estat senzilla. «Cada any ens sembla que no, però tirem endavant», tanca Martí. L’horitzó no és fosc, i és que fa un parell d’anys va incorporar-se als portants un noi «jove» que «el porta molt bé i té la voluntat, no falla mai», explica Calvet. Si tot va bé, encara queden molts anys de Viacrucis del Divendres Sant al matí.