Doctor en Biologia i expert en neuroeducació
Entrevista
David Bueno: «Què ens distingeix a les persones dels animals? Que som els únics que fem art, i que el fem amb un propòsit»
El doctor en Biologia i expert en neuroeducació va guanyar el Premi Josep Pla 2025 amb l’assaig científic ‘L’art de ser humans’, que presentarà al Círcol demà, a les 19 hores

Defensa que la divisió entre ciències i humanitats no és productiva ni en l’educació ni en la vida diària
Al llibre parla de l’art en un sentit molt ampli: la música, la poesia, la comunicació, l’esport, la ciència...
«La ciència, la filosofia, fins i tot, el jugar espontani dels infants, compleixen amb les característiques de les arts. És a dir, poden ser creatives, impliquen sempre un cert simbolisme; l’abstracció, la necessitat de llegir entre línies, d’anar més enllà del que se’ns fa obvi; i la flexibilitat, la capacitat d’anar adaptant i readaptant a mesura que l’entorn va canviant o anem adquirint experiències i aprenentatges nous. Totes les arts compleixen els tres paràmetres i es vinculen a activitats concretes del cervell».
Diu que les arts han de tenir l’objectiu de contribuir al benestar i la dignitat.
«Per a mi, qualsevol aprenentatge, incloses les arts, ha de contribuir a augmentar el benestar o a mantenir-nos-el. Benestar i benser: no només estar bé, sinó sentir-nos bé amb nosaltres mateixos».
Quin paper juguen les arts en aquest benestar?
«Ens hem de nodrir de les arts. Cadascú té les seves preferències, però el que no podem fer és rebutjar-les. Potser no t’interessa la ciència, però no per això t’has de tancar al coneixement científic o a la divulgació. O si ets científic, no pots dir que les arts no et diuen res. La pintura, el teatre, la música, t’estan aportant moltíssimes coses».
I si no n’entén?
«Precisament la gràcia és que no cal tenir un coneixement expert en tot. Puc anar a veure una obra de teatre i d’allà extreure algunes coses que m’estan enriquint a mi i que seran diferents de la persona que tinc al costat. L’important és no només gaudir de les arts, que ja és prou important, sinó pensar sobre allò que ens estan transmetent».
Es tendeix a dividir la ciència de les humanitats...
«En la vida diària, aquesta divisió no té sentit. El cervell ho utilitza tot per anar-se construint. I en educació, no és útil fer una separació massa d’hora. És a dir, hi ha tants coneixements per adquirir que tard o d’hora ens hem d’especialitzar per avançar en cada disciplina acadèmica.
Amb tot, a la vida diària, això ens perjudica, i molt especialment en l’educació. Els fem triar ja entre les primeres matèries de ciències o humanitats a 3r d’ESO, que tenen 14 anys i la majoria encara no sap què voldrà fer. I què trien? Allò que els avorreix menys o que sembla que les notes els van millor. Ja s’encarrilen cap a un camí i es van perdent coses que, després, podrien ser interessants».
Com hauria de funcionar l’educació, aleshores?
«Fins al Batxillerat, no els faria triar res. Dins del Batxillerat, aquí cal començar a triar una mica, però no de forma estricta. Al Batxillerat científic has de tenir una assignatura més artística. Igual que a l’artístic o l’humanístic, han de tenir una assignatura de ciència.
Ciència general, no cal física, ni química, ni biologia. I han de ser assignatures molt vivencials. Si començo a posar notes i a suspendre, el que estic fent és separar-los encara més. Han de ser assignatures que siguin font de gaudi, de pensament i de reflexió».
Com afecten les presses del dia a dia?
«Ens hem autoconvençut que això és bo. Sembla que si tens 10 minuts sense res a fer, estàs perdent el temps i els hauries de dedicar a alguna cosa productiva. En realitat, tots necessitem cada dia moments sense res programat per fer, que serveixen per retrobar-te amb tu mateix.
Allò que no forma part de la feina, com escoltar música, veure una exposició, xerrar tranquil·lament, et permet reequilibrar el metabolisme del cervell i que, després, fins i tot, siguis més productiu per a la resta d’assumptes de la vida».
El llibre es titula L’art de ser humans.
«Com a espècie biològica, ens hem autoanomenat Homo sapiens, persona que sap o que pot adquirir coneixement. És cert, som l’espècie biològica que sap coses i adquireix coneixement del seu entorn. Però els mamífers i els ocells també. Què ens distingeix dels animals? Que som els únics que fem art, i que el fem amb un propòsit. Volem comunicar coses a través de l’art, l’usem per representar, per conèixer el nostre entorn o a nosaltres mateixos».