Una placa recorda que l’obelisc homenatja les víctimes de la Batalla de Vilallonga i el Morell

Durant dècades, el monòlit que va presidir la plaça de la Llibertat evocava entre els reusencs el record de la dictadura. Per a les autoritats insurgents, el monument era un homenatge als franquistes caiguts a la Guerra Civil. El projecte, però, s’havia ideat anys enrere en record dels milicians liberals que van morir el 1838, a la Batalla de Vilallonga i el Morell. Ara, s’ha decidit acabar amb «la injustícia». 

A peus de l’obelisc, traslladat al Cementiri General, ja reposa una placa que s’assegurarà que els «herois» no tornin a caure en l’oblit. «Costarà molt que la gent li tregui el significat, però potser, a poc a poc, estem girant la memòria», va expressar la regidora de Bon Govern i Transparència, Montserrat Flores. 

I és que els fets de l’1 de març del 1838 havien suposat una profunda «sacsejada emocional» i un «daltabaix» a la capital del Baix Camp. La data, que cada any es commemorava, era «de trist record», va explicar Pilar Riera, del Centre d’Estudis Pere Virgili de Vilallonga del Camp. Col·lectes, rifes i representacions teatrals es van programar per recaptar fons i ajudar les famílies dels difunts, molts d’ells, provinents de la classe popular. La reacció arribà a escala militar i política, amb la dissolució de la Milícia Nacional de Reus.

La tragèdia va ocórrer en el marc de la primera Guerra Carlina. Reus s’havia erigit en un baluard de l’isabelisme, on es conformà una Milícia Nacional, un cos armat format per voluntaris afins a les idees liberals. L’1 de març del 1838, dues diligències havien sortit rumb a Tarragona, però, quan havien passat 30 minuts de la seva marxa, se sentiren trets. A la ciutat arribaren notícies que informaren que una partida d’uns 400 carlins l’havia assaltat. Potser animada per ser l’endemà de Dimecres de Cendra, prou gent es reuní per conformar dos batallons, encapçalats per Lluís Viladomar i Francesc Subirà, per encarar els guerrillers. Sabien que perseguir-los no tindria sentit perquè s’amagaven en completar l’atac. L’estratègia fou emprendre rumbs oposats per acabar-los encerclant, però Viladomar sentí que havien passat pel Mas del Sol, així que canvià el trajecte.

Tant oficials com tropa, enaltits, van voler completar la missió al més aviat possible sense esperar Subirà. Hi hagué un primer enfrontament al Francolí i els liberals es pensaven que pràcticament havia acabat l’escomesa. En arribar al Morell a descansar, caigueren en l’emboscada: se’ls creuà una nombrosa força que no dubtà a disparar. La mortaldat feu esgarrifar i els isabelins, «molts, gent que no havia sentit mai un tret», comentà Riera, fugiren com pogueren. Un centenar d’homes arribà a Vilallonga del Camp i s’atrinxerà a l’església del poble, fins que Subirà va arribar per escampar els carlins i reunir els supervivents.

Dies passaren perquè pogués completar-se el recompte: es trobaren a faltar 133 persones que, de seguida, foren considerades «herois per la llibertat». Les despulles serien enterrades, en primer terme, al Cementiri del Roser i, amb posterioritat, a la Capella dels Herois del Morell i Vilallonga del nou cementiri. 

El 1878, l’Ajuntament de Reus va demanar al rei Alfons XII que entregués una medalla i un diploma als supervivents de la batalla. S’ideà erigir un monòlit en record als caiguts en el combat, que seria capitanejat per una estrella que s’il·luminava amb l’efígie de Subirà, però el projecte no es dugué a terme pels bombardejos del 1938 i les tropes nacionals acabaren adoptant-lo i resignificant-lo. Tot i que, en democràcia, s’establí que recordaria «tots els morts de la Guerra Civil», ahir, amb la descoberta de la nova placa, es resolgué un deute històric. L’acte va tenir lloc en el marc del cicle Primavera al Cementiri 2025 i el conveni entre els ajuntaments de Reus i Vilallonga i el Centre d’Estudis Pere Virgili per recuperar la memòria de la batalla.