Entrevista
M. Lluïsa Amorós: « La coberta o les primeres paraules d’un llibre poden ser un estímul per als records»
L’escriptora reusenca presenta ‘Quan el passat ets tu’ (Onada Ed.) aquest dijous 3 d’abril a les 19 h al Palau Bofarull de Reus
L’escriptora Maria Lluïsa Amorós aquest dilluns a Reus.
En aquesta novel·la expliques el que li succeeix a la Mia, la protagonista, quan es queda tancada en una llibreria. Tornes a fixar-te en l’univers femení.
«En totes les meves novel·les les dones sempre han sigut personatges interessants. M’agrada endinsar-me en la seva psicologia, en la seva personalitat… He parlat de dones de tot tipus, lluitadores, però també fràgils. La Mia és un personatge d’aquests, que sembla fràgil, però que, quan arribi el moment, lluitarà. És una novel·la de pèrdues, però també de guanys».
El segon gran tema de la novel·la és l’Alzheimer.
«És una qüestió en la qual m’he endinsat a fons per poder-ne parlar amb fonament de causa. Per això vaig anar a veure la Maria Jesús Lerín, de l’Institut Lerín Neurocognitive, que també és la directora de l’Associació d’Alzheimer de Reus i Baix Camp, i que em va aclarir tots els dubtes. El meu interès era saber si una persona que sembla que no recorda res pot recordar a partir d’un estímul com la coberta o les primeres paraules d’un llibre, i em va confirmar que sí».
Els llibres o la lectura són, precisament, un altre tema central de la novel·la.
«La literatura hi és molt present, i he volgut fer un homenatge a la lectura, als llibres i a les llibreries. Des de petita la lectura ha sigut un element important en la meva vida, i penso que, en molts aspectes, m’ha fet com a persona. En la novel·la també és un factor importantíssim, perquè la Mia és una enamorada dels llibres i li passa el mateix que a mi, que des de petita hi troba refugi. Quan comença la novel·la surt al carrer i es desorienta, fins que arriba a la llibreria que sovintejava. Es queda tancada al lavabo i s’ablaneix, es mig adorm i, quan surt, l’establiment és tancat. Llavors, comença a repassar les prestatgeries i es va trobant llibres que són un estímul. D’aquesta manera, ella anirà recordant la seva vida i el lector ho farà al seu costat. També vull explicar que aquesta és una novel·la que acaba en el moment oportú, sense angoixa».
Som en un moment en què cal reivindicar la lectura, els llibres, les llibreries i fins i tot el català.
«Evidentment. En tots els anys que he estat professora d’institut he treballat perquè tots els alumnes, els que estaven convençuts i els que no, estimessin la nostra llengua. I els he explicat història de Catalunya per fer-los veure que no és només una cosa que es parla al carrer o una llengua dels avis, sinó que és una llengua mil·lenària, riquíssima i amb una producció literària molt important. Però l’han d’estimar, no es pot imposar. Em sap molt de greu el que està passant ara. Ho veig com la llei del pèndol i, en aquest moment, el pèndol va cap a l’altre cantó. Però hem de seguir treballant, sense llençar la tovallola, perquè arribi el moment que el pèndol torni a pujar».
Com serà la presentació que heu preparat?
«M’hi acompanyarà l’escriptora Coia Valls i la Maria Jesús Lerín. A més, hem preparat una sorpresa: la interpretació d’uns fragments de La Bohème per part de la soprano Andrea Agustín i el pianista Joan Aliagas. Aquesta música és important per a la protagonista de la novel·la perquè la Dorothy, la seva mainadera, que també té un secret, li cantava de petita».