La ruta del record de les víctimes del nazisme

Ans Educació organitza demà dissabte 29 de març al matí una ruta per conèixer les stolpersteine que hi ha a Reus. Aquestes són unes llambordes instal·lades arreu d’Europa que reten homenatge a les víctimes deportades i assassinades als camps de concentració nazi. 

«Aquest projecte, iniciat a Alemanya, ha reconegut a diferents tipologies de represaliats com jueus o gitanos, entre altres ètnies», explica Víctor García, membre d’Ans Educació i encarregat de dur a terme la ruta. No obstant això, García apunta que a Espanya els motius són diferents: «A Espanya els represaliats no van ser per la seva procedència o ètnia. En el cas espanyol i català els represaliats van ser per motius polítics, gent que havia lluitat o col·laborat amb el bàndol republicà durant la Guerra Civil».

El context no és fútil en aquesta història; l’any 1939 el bàndol franquista havia guanyat la guerra a Espanya i aproximadament 500.000 persones es van haver d’exiliar a França. Un país inestable políticament que, en aquell moment, rebia immigrants d’altres països com Armènia, Rússia o Itàlia i que, per tant, «no van tractar gaire bé als espanyols». 

A més, al cap d’un any i en el context de la Segona Guerra Mundial França va caure en mans de l’Alemanya nazi, aliada del règim franquista. «Hem de tenir en compte que el govern espanyol no va reconèixer la nacionalitat a aquestes persones, eren pràcticament apàtrides. Aleshores, quan els nazis els capturaven tenien permís de fer el que volguessin. Està demostrat que hi havia ministres espanyols que eren conscients que hi havia espanyols als camps de concentració», apunta l’organitzador de la ruta.

Els reusencs

A la ciutat de Reus s’han documentat fins ara un total de 36 persones que van ser deportades als camps nazis. L’any 2023 es van col·locar 12 d’aquestes llambordes i aquest 2025 ja s’ha col·locat una de les 10 previstes. Víctor García comenta que «era molt difícil explicar tantes històries en una sola ruta» i per aquest motiu han dissenyat un recorregut lògic per Reus en què «s’expliqui com van acabar als camps de concentració i quin era el seu dia a dia, les dues preguntes clau».

Durant la ruta, es mostraran diversos documents com, per exemple, la fitxa com a presoners dels camps de concentració dels deportats reusencs. «És brutal, perquè els alemanys tenien molta informació. Sabien on vivien o qui era el seu veí», subratlla l’encarregat de fer la ruta. 

La majoria dels deportats reusencs van acabar al camp de Mauthausen, localitzat a Àustria, però García assegura que «molts reusencs van morir al camp annexe, Gusen, que era un camp de treball en una pedrera. Molts van morir esgotats, per la falta d’alimentació i les tortures físiques i psicològiques».

Èxit abans de començar

Les inscripcions de la ruta es van omplir tot just anunciar-se. Per aquest motiu, García assegura que tenen previst repetir-ho el 12 i 26 d’abril, amb vistes de convertir-ho en una programació estable. «Pel que hem vist ha tingut molta crida. És normal, és un tema que genera molt d’interès i ens afecta. Esperem que serveixi per fer un homenatge a aquestes persones», clou.