L’Escola Rubió i Ors de Reus celebra els 100 anys recordant el primer edifici

L’Arxiu Municipal de Reus va celebrar ahir al vespre una conferència per descobrir les interioritats de l’evolució de l’Escola Rubió i Ors a través dels documents conservats. Aquesta activitat s’emmarcava dins de la celebració que el centre està duent a terme en commemoració del seu centenari. L’acte va anar a càrrec de, probablement, la persona més indicada; Anton Pàmies Martorell, arquitecte encarregat de fer la segona i actual Escola Rubió i Ors a la dècada dels 90, ubicada a la plaça de l’Abat Oliva.

«Davant la demanda escolar que hi havia a aquella època dels anys 20, l’arquitecte Pere Caselles va rebre l’encàrrec de projectar una nova escola municipal de nova planta que aplegués l’alumnat d’altres escoles», va explicar Pàmies sobre els orígens. Aquesta estava situada, i encara es manté, en la cantonada entre el camí de l’Aigua Nova i el carrer de la República, actualment conegut com a carrer Rafael Casanova. 

Durant la conferència, Pàmies va exposar diversos croquis i plànols que mostraven la distribució inicial de l’edifici, marcada per trets de l’època com, per exemple, la divisió per sexe dels alumnes. La primera escola tenia dos accessos pels laterals, una banda per a nens i l’altre per a nenes, dividit en dues parts simètriques. En entrar a qualsevol dels dos vestíbuls, als costats s’hi trobaven els despatxos i els lavabos i, frontalment, dues aules. «Les aules eren de 243 metres cúbics, més que suficients per als 35 alumnes per aula que tenia previst el Caselles», va apuntar l’arquitecte. El nou centre va quedar enllestit l’any 1924, tal com ho demostren diversos documents com el certificat signat per l’inspector municipal de Sanitat, que afirmava que «satisfà tots els requisits docents».

Joaquim Rubió i Ors

L’escola va rebre el seu nom en homenatge a Joaquim Rubió i Ors, nascut a Barcelona l’any 1818, va estudiar Filosofia, Física i Química i va ser rector de la Universitat de Barcelona. Però va ser més conegut per la seva faceta com a escriptor, pel seu manifest catalanisme i per la publicació Lo Gaiter del Llobregat. «Era de tarannà conservador, però estava a favor de la llengua catalana. Per això sorprèn que el nom de l’escola s’hagi mantingut fins avui dia, passant per l’època franquista», va valorar Anton Pàmies.

La nova escola

Tot i que l’escola va patir diverses modificacions, finalment va quedar petita i en mal estat. «La pressió dels pares, alumnes, professorat i l’Ajuntament va fer que finalment el Departament d’Ensenyament de la Generalitat encarregués una nova escola que reunís les condicions requerides pels nous centres i, a poder ser, dins del mateix barri», va relatar l’arquitecte que, finalment, seria l’encarregat d’aquesta actuació. «L’any 90, l’arquitecte en cap del departament d’Ensenyament de la Generalitat em va confiar l’encàrrec del projecte», va recordar. Segons informava una publicació del rotatiu Nou Diari del 7 de setembre de 1991, «les obres de la nova seu de l’escola Rubió i Ors ja han començat». El nou centre tenia 3.500 metres quadrats i comptava amb un pressupost de 395 milions de pessetes, finançats per la Generalitat.

No obstant això, les obres es van endarrerir, ja que l’octubre de 1992 l’empresa adjudicatària va comunicar problemes laborals i econòmics per justificar l’avenç lent de les obres des de l’estiu. Aquest fet va provocar tensió entre la comunitat educativa i el delegat territorial d’Ensenyament, Àngel Martí, de qui van arribar a demanar la dimissió. El conseller d’Ensenyament, Josep Laporte, va sortir en defensa del delegat territorial i va garantir que les obres finalitzarien. Finalment, això va permetre que s’obrís l’edifici que, durant tres dècades, ha continuat oferint el servei educatiu al barri que es va iniciar fa cent anys a la cantonada del camí de l’Aigua Nova amb el carrer de la República.