Reus guanyarà aigua de boca amb la construcció d’una ETAP per als pous del polígon Agro-Reus

L’aprofitament de cada gota de l’aigua de quilòmetre zero és un dels grans reptes que ha assumit el govern municipal de Reus davant del context d’emergència climàtica. Si fa dues setmanes entrava en funcionament la planta de potabilització de la mina del barri Fortuny, l’Ajuntament ja té sobre la taula un altre projecte que permetrà guanyar més aigua de boca.

En concret, es construirà una Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) per eliminar els nitrats i altres contaminants, com el tricloroetilè o el tetracloroetilè, dels pous del polígon Agro-Reus.

El regidor responsable d’Aigües de Reus, Daniel Rubio, afirma que la supressió d’aquestes substàncies, mitjançant la nova ETAP, «permetria potabilitzar aquesta aigua i, consegüentment, poder-ne destinar una part al subministrament d’aigua de boca de la ciutat, si fos necessari, sempre en paral·lel als usos que ara se’n fa». La planta serà una realitat dins del recinte del magatzem d’Aigües de Reus. El pressupost del contracte d’execució de la intervenció s’estima en uns 603.000 euros, IVA inclòs.

La iniciativa s’emmarca en la línia de recuperació i aprofitament de l’aigua de proximitat i ha rebut l’aprovació inicial de la Junta de Govern Local. Un cop superi el període d’exposició pública, es procedirà a licitar i executar les obres corresponents. L’ETAP permetrà extreure els contaminants detectats a l’aqüífer. 

En concret, proposa un sistema d’eliminació dels nitrats per via biològica, acompanyada de carbó actiu, és a dir, mitjançant uns reactors que els transformaran en nitrogen gas. Es tracta d’una tecnologia «molt respectuosa amb l’aigua i l’entorn, ja que és un procés estrictament biològic», apunten fonts municipals. També s’ha contrastat a altres països de la Unió Europea, com és el cas de Bèlgica.

En aquests moments, l’empresa local d’aigües té implantats diversos sistemes tecnològics per aconseguir la potabilització d’aigua que presenta problemes per al consum humà. 

Per exemple, en el cas de la mina del barri Fortuny, es va optar per una planta de tractament que fa servir l’osmosi inversa per a l’eliminació dels nitrats, mentre que en els pous que s’han recuperat els darrers anys a la zona de Bellissens la solució escollida va ser un sistema de resines d’intercanvi iònic. 

D’aquesta manera, pot testejar alhora tecnologies vàries per comprovar quina s’adapta millor a les necessitats, característiques i circumstàncies concretes de la ciutat, l’entorn i l’aigua de Reus.

Aigües de Reus compta a l’Agro-Reus amb una xarxa secundària de distribució d’aigua no potable que discorre en paral·lel al sistema d’abastament. Aquest recurs, no apte per a ús de boca, s’utilitza des de fa temps per a usos municipals, com la neteja de la via pública o del clavegueram o per al reg d’horts urbans, i està a disposició d’aquelles empreses del polígon que no necessiten aigua potabilitzada per a la seva activitat ordinària. 

La xarxa paral·lela rep l’aigua no potable dels pous City, Roquís i Agro-Reus, que presenten nitrats i altres contaminants, com tricloroetilè, superiors al màxim establert per llei i que, per tant, no poden subministrar-se per a consum humà.

Pous de l’Aeroport

En paral·lel, el consistori va adjudicar temps enrere els treballs per recuperar i posar en servei tres pous que estan dintre del recinte de l’Aeroport de Reus i que estaven en desús. Fonts d’Aena detallen a Diari Més que el projecte està «en procés de tràmits» i que un cop l’empresa estatal doni el seu vistiplau, Aigües de Reus tindrà l’autorització per accedir als terrenys i efectuar l’actuació. Amb tot, no especifiquen calendari.

L’Ajuntament fa temps que treballa en la recuperació de fonts d’aigua de quilòmetre zero per diversificar-les i evitar dependre en excés de l’exterior. El més recent exemple és la potabilitzadora de la mina del barri Fortuny, però en els últims anys s’han recuperat una desena d’antics pous, com el de Mas Miarnau.