Sostenibilitat
Reus disposarà de més aigua de boca amb la recuperació de la mina del barri Fortuny
La potabilitzadora permet guanyar un volum equivalent al consum de 7.000 persones

L’alcaldessa, Sandra Guaita, i el regidor responsable d’Aigües de Reus, Daniel Rubio, visitant la planta, situada a tocar del parc del Lliscament.
La ciutat guanyarà, ben aviat, una nova font d’abastament d’aigua potable apta per al consum humà. Aigües de Reus posa en marxa aquesta setmana la planta de potabilització que permetrà injectar a la xarxa el recurs hídric provinent de la mina del barri Fortuny. En paral·lel, acaben de començar les obres d’instal·lació d’una xarxa de distribució d’aigua no potable, provinent del mateix origen i que podrà aprofitar-se, també, per a omplir les Piscines Municipals —es preveu que aquesta funció pugui dur-se a terme ja en la temporada d’estiu d’enguany— i regar el parc dels Capellans i el seu entorn.
El projecte ha tingut un cost al voltant dels 500.000 euros —s’ha comptat amb una subvenció de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)— i permetrà incrementar la disponibilitat d’aigua de boca en 250.000 metres cúbics (m3) en els anys sense sequera, i 80.000 m3 addicionals no potables. El regidor responsable d’Aigües de Reus, Daniel Rubio, va destacar que aquesta acció «cobreix totes les necessitats d’abastament», ja que, en primer terme, l’aigua de la mina és tractada i es posa a circulació essent apta per al consum de boca, de forma que, en les condicions òptimes, equivaldria al consum d’unes 7.000 persones al dia. El recurs no potable, que equivaldria al consum de 2.000 persones, s’emprarà per al reg de parcs i jardins i per a les Piscines Municipals. Així mateix, a la coberta de la planta, que se situa a tocar del parc del Lliscament, s’instal·laran plaques solars fotovoltaiques «que permetran que la instal·lació sigui 100% sostenible des del punt de vista energètic».
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va remarcar la voluntat municipal «d’avançar ràpidament en totes les accions que podem dur a terme des d’Aigües de Reus i l’Ajuntament per diversificar les fonts d’abastament». «Amb la voluntat de ser responsables i generosos cap al territori, es busquen totes les fonts per abastir els ciutadans i utilitzem l’aigua que no sigui de boca per a altres usos que es puguin dur a terme amb no potable», va emfatitzar. En aquests moments, l’abastament d’aigua a la capital del Baix Camp se sosté en tres potes: els pantans —la batllessa va comentar que fa dos anys que Reus no agafa aigua d’allí—, el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i els recursos de quilòmetre zero, com serien els pous i minats. «No tan sols fem un ús responsable de l’aigua, sinó que la ciutat va creixent i les necessitats hídriques van creixent», va expressar. Per aquest motiu, la intenció és «diversificar» d’on prové aquest recurs. Així mateix, va emfatitzar que l’aigua que no sigui de boca s’utilitza «per a altres usos que es puguin fer amb no potable».
En aquest context, Guaita recordà que, el 2024, es van connectar a la xarxa d’abastament municipal tres pous situats a tocar de l’autovia de Bellissens, que, fins aleshores, només podien emprar-se esporàdicament. A més, ja s’han adjudicat els treballs per recuperar els pous dels terrenys de l’Aeroport que estaven en desús.
Economia circular
El projecte de recuperació de la mina del barri Fortuny s’ha concebut sota el concepte de l’economia circular, un model que persegueix una transformació econòmica mitjançant el disseny sostenible, l’aprofitament dels recursos amb el mínim consum, les mesures per afavorir la reutilització i una aposta per la investigació, la innovació i el desenvolupament. Per exemple, la xarxa compta amb un dipòsit que recull i emmagatzema l’aigua de pluja a les pistes del parc del Lliscament.
Aigües de Reus fa anys que treballa per l’economia circular. Reus destina aigua no potable a finalitats com la neteja de la via pública. Al polígon Agro-Reus existeix una xarxa de distribució paral·lela a la d’abastament que s’omple amb el recurs hídric no potable procedent dels pous City, Roquís i Agro-Reus, que té una notable presència de nitrats i que no pot subministrar-se per a ús de boca. Aquesta aigua es destina a la càrrega dels vehicles de neteja viària i a qualsevol cisterna d’ús particular que ho sol·liciti. Així mateix, es preveu que pugui utilitzar-se per als processos productius d’activitats privades.