Montserrat Corretger: «Llegir et permet ser lliure d’esperit i de pensament; qui no llegeix està dominat pels altres»

Què requereix ser un bon professor?

«No pensar que només amb una gran càrrega intel·lectual n’hi ha prou, sinó que es necessita una bona relació mental i personal, humana, amb l’alumnat. Això és molt important. S’ha de bategar a l’uníson, que l’alumne i el professor dialoguin, encara que no parlin».

Com s’aconsegueix aquesta connexió?

«Jo crec que s’aconsegueix a base de moltes hores de preparació per part del professor. L’alumne respecta, estima i escolta el professor que realment veu que es preocupa d’ell, que va ben preparat, que ha treballat molt. 

No està tant en el fet que sàpigues moltes coses, però si l’alumne veu que ets una persona que es preocupa d’ell, que busca uns textos oportuns i que li puguin agradar, que si li preocupa una cosa, tu la pròxima classe portis la solució a aquell neguit o aquell suggeriment, això ho agraeix molt, tant que aleshores s’interessa per la matèria. 

Jo he hagut de canviar moltes vegades el pla de classe perquè l’alumne s’ha interessat molt per una qüestió. És un miracle. No a totes les classes es produeix, però quan passa, és tan bonic...».

Com s’aconsegueix que els joves s’interessin per la lectura?

«Buscant obres i fragments que enganxin. No per res banal ni frívol, sinó perquè tinguin una qualitat tan gran que tothom hi badi. Hi ha coses que tenen tanta qualitat, que estan escrites amb tanta gràcia, amb una subtilesa tan gran, que tothom cau postrat davant d’allò, fins i tot el més desinteressat dels alumnes. 

Per això s’ha de preparar molt una classe. Vol dir això: seleccionar molt bé els textos, pensar què diràs a aquell alumnat concret. Si només et prepares quantes metàfores hi ha, pleguem i podem fugir corrent. És qüestió que hi hagi aquest intercanvi ric perquè, llavors, l’alumnat, motivat, et qüestiona, et suggereix, et pregunta i et diu coses que tu no havies pensat. Hi ha un intercanvi preciós».

És important llegir?

«Llegir és molt important. Et permet ser lliure d’esperit i de pensament. El que no llegeix està dominat pel pensament d’altres i el que llegeix es constitueix, es configura, un pensament propi a partir de la riquesa de tots els matisos dels autors i els pensadors que llegeix. Obre molts camins. Jo comparo llegir amb viatjar. Moltes persones pensen que viatjant aprenen molt, i és cert, però si es fa de manera conscient. 

El viatge mental és tant o més ric com el físic. Fins i tot, t’obliga a canviar, a transformar-te, a fer una catarsi, a replantejar-te coses que tenies assumides. Està constantment modelant-te. No es tracta de llegir molt, sinó seleccionant. No s’havia publicat mai tanta literatura. 

Aleshores, hem de saber seleccionar. I també no llegir només autors nostrats, sinó contrastar amb altres figures mundials. Ens hem d’enriquir de tota manera. No és llegir molt, sinó saber llegir allò que ens convé».

Cada vegada es llegeix menys. Com es pot revertir la situació?

«Això em preocupa molt. Continua havent-hi joventut que llegeix força, però és cert que veig que les noves generacions tenen més tirada cap a la qüestió digital. No tinc la vareta màgica. Crec que d’ençà que la literatura ha entrat d’una manera reglada a l’ensenyament ha perdut més que no ha guanyat. Al noi se li ha posat la lectura com una disciplina més del currículum escolar. 

Si se l’ha obligat i, sobretot, es fa amb un llibre que no li anava bé, aquesta persona gairebé que s’ha vacunat contra la lectura. Com a solució, jo crec que és donar a entendre que la lectura és un plaer i que qui no llegeix, se’l perd. 

Hi hauria d’haver molta habilitat, molta sensibilitat, per part dels que dirigeixen els programes per trobar la lectura apta per aconseguir no només un lector per aquell moment, sinó un lector per al futur. Ara se li demostra que llegir és un càstig o un avorriment. Aquí hi ha l’error».