El pregó de Sa Majestat el Rei Carnestoltes dona el tret de sortida al Carnaval reusenc

Si la nit de Reis és la més màgica de l’any, la d’ahir va sumir Reus en un frenesí de rauxa i disbauxa sense mesura. Sa Majestat el Rei Carnestoltes, que es manifestà envoltat d’un mar de flames i foc, era l’amfitrió d’un especial sopar davant del palau consistorial. A la llista hi havia catorze convidats, ni més ni menys: els set pecats i les set virtuts. No eren, precisament, amics ben avinguts. No tardaren a esclatar els conflictes, amb una Ira descontrolada que cap cadena hauria pogut retenir. El monarca havia de dictar sentència i ràpid va tenir clar el seu veredicte. «Ara és el moment que tots esperàvem, aquesta és la nostra setmana: set dies per fer del món un lloc on la llibertat no té límits», arrencà.

«Vosaltres, estimats pecats capitals, aquesta nit començareu la vostra missió. Escampeu-vos per cada racó de la ciutat, allibereu el desig, desfermeu la passió, seduïu els cors i deixeu que la gent us senti al seu interior. Aquesta és la vostra setmana per brillar i per fer vibrar tothom. Ara, aneu i feu el vostre treball», proclamà el Rei Carnestoltes davant l’eufòria col·lectiva. El seu missatge continuava més enllà.

«I vosaltres, virtuts, aquesta és la vostra nit per dir adeu. Només per una setmana. Durant Carnaval, us vull veure desaparèixer. Sense vosaltres, la ciutat respirarà lliure, sense frens ni límits. I no patiu, que la vostra hora arribarà aviat, però ara deixeu-nos aquesta llibertat sense restriccions», certificà. Els set convidats símbol de la bonhomia, vestits de pulcre i pur blanc, acceptaren el seu destí. «Pecats, a dominar la festa, i virtuts, a descansar». La nit de Carnaval acabava de començar.

Amb les instruccions donades, era l’hora del pregó. Sa Majestat ha estat un any lluny de Reus i ni tan sols demanà perdó. Amb una breu locució es procedí a posar-lo al dia, i per sentir els versots la ciutadania es delia. Primer es retratà la casa de la vila, «que de dropos que són la feina se’ls apila». L’encapçala l’alcaldessa, «la riallera Sandra Guaita, que sempre, amb botes ben calçades, tot ho empaita». La batllessa «mai va sola, té un públic fidel que l’escolta; és el nen, Daniel Marcos, que sempre li va fent d’escorta». A tort i a dret es repartiren bufes verbals a l’equip de govern, sempre, tot, davant la mirada dels diables de l’avern.

Hi hagué temps per repassar els projectes més polèmics dels últims anys. La Zona de Baixes Emissions, la Ganxeta, el carrer Ample, el tancament de la Residència ICASS, el trasllat de l’estació d’autobusos, l’estació de Bellissens... Però el clam fou unànime en demanar que es rehabiliti el Bràvium, respost amb una sonora marea d’aplaudiments. La caiguda de l’Indi, el mateix Carnaval, el CN Reus Ploms i el comerç tradicional no quedaren exemptes de repàs. I, d’aquesta manera, arrencà el Carnaval a la ciutat de Reus; set dies en què els instints surten de cap a peus, en què la ignomínia es torna tradició enfront de l’esclat de la població.