Junts intentarà recosir un cor dividit després de les eleccions internes

Si David Bustamante i Àlex Casademunt eren dos homes amb un mateix destí en el llunyà 2002, la militància de Junts per Reus tenia el cor dividit a l’hora de votar per conformar la nova executiva local. Gerard Gort o Montserrat Vilella? El telèfon mòbil treia tant o més fum que els incomptables cafès que s’anaven prenent els implicats i el seu cercle més íntim: un vot tenia un valor incalculable; molt més que un, dos i tres espressos. La discreció era una premissa insubstituïble i les portes s’han tancat cap endins. Qualsevol factor faria decantar la balança i el resultat així ho demostra. Gort, periodista i persona de la màxima confiança de Teresa Pallarès, és el nou president de l’executiva local. Ho ha fet amb un marge molt estret de victòria —les últimes dades parlaven que no arribava al 60% dels suports— i, malgrat l’unànime discurs d’unitat —Vilella afirma que ha estat «un procés intern amb un resultat molt ajustat i continuem treballant tots pel mateix projecte»—, quedarà feina per fer per recosir un cor dubtós entre dues ànimes. A vegades, una derrota pels punts cou més que un KO instantani. 

La proposta majoritària està alineada amb la feina desenvolupada com a oposició des del 2023. Si Gort evoca l’allargada ombra de Pallarès, qui acaba de tornar a la primera línia política després de superar, afortunadament, uns problemes de salut, els seus companys d’executiva també en són reminiscents. S’hi han sumat Mariluz Caballero, portaveu adjunta de Junts per Reus a l’Ajuntament i cara visible del projecte amb l’absència de la cap de llista, i Jaume Piñol i Carme Juan, assessors del grup municipal.

L’equació tindrà en compte una incògnita addicional. Amb la renúncia de Montserrat Caelles a l’acta de regidora, Junts encara no ha anunciat qui la reemplaçarà en el càrrec. Si es fa cas a les llistes de les darreres eleccions municipals, el lloc hauria de ser per a l’enginyera tècnica en informàtica de sistemes Sarah Dubois. Pròxima al posicionament de Vilella, seria una figura que podria ser difícil de digerir per l’estómac del grup municipal o que, per altra banda, serviria per ajudar a teixir ponts i cicatritzar qualsevol mena de batalla interna. Es produeix la casualitat, però, que el següent a la candidatura era el mestre i músic Jordi Salvadó, i no és un nom que s’hauria de passar per alt: serà el responsable de comunicació de l’executiva local sota la presidència de Gort.

Dues dones, un destí

La successió de moltes casualitats, a vegades, fa pensar que més aviat es tractava d’una relació de causalitat. Montserrat Vilella va entrar a l’Ajuntament de Reus a les eleccions del 2011. Va presentar-se com a número 5. Va saltar al número 2 el 2015 i va repetir posició de sortida el 2019. Semblava que estava cridada a ser l’hereva de Carles Pellicer, però va acabar deixant la política municipal el 2022. El seu ascens l’ha acabat protagonitzant Teresa Pallarès. Va ser presentada com el flamant fitxatge de Junts el 2017, deixant enrere el seu passat socialista. Va acceptar ser la mà esquerra de Pellicer el 2019, la tercera a bord, però, nova nineta dels ulls post-primer d’octubre, es va proposar per liderar el vaixell el 2023.

Amb l’objectiu de, com a mínim, tornar al govern el 2027, Junts per Reus inicia una travessia per determinar el rumb de navegació. S’ha quedat sense alcaldia, relegat a l’oposició i perdent regidors. Gerard Gort afirma que el partit engega «una nova etapa» i que la voluntat és «catapultar Reus, recuperar l’orgull de ser-ne i fer-lo més pròsper, més cohesionat i amb més benestar i qualitat de vida». El punt de partida, però, és un context de dificultat que obligarà a assolir, precisament, i buscant-la de manera incansable, l’anhelada cohesió. S’aconseguirà remar plegats o quedarà ressentiment i divisió interna?

Dues ànimes, un destí. Ja es va respirant l’aroma preelectoral a la ciutat de Reus. I això que encara falta.