El Reus dels 70 i 80, una ciutat en transformació

Les dècades dels 70 i 80 van ser transcendentals i plenes de canvis a Espanya i Catalunya. El final d’una dictadura i la transició cap a la democràcia dels nostres dies van plantejar molts canvis en tots els àmbits i que també van viure les ciutats. En aquell moment, Reus era molt diferent; a inicis dels anys 80 va assolir la xifra de 80.000 habitants, a diferència dels més de 100.000 actuals. Els cotxes circulaven per les principals places de la ciutat com el Prim o Mercadal sense cap mena de restricció ni normatives de zones de baixes emissions.

Una ciutat molt diferent de la que coneixem, però que va dur a terme molts dels canvis que la defineixen tal com és ara. I gràcies a persones com Francesc Boqueras Llort, és un Reus que encara podem conèixer. «Boqueras era un gran amant de la fotografia i que anava a tots els actes rellevants amb la càmera al damunt. En certa manera va acabar convertint-se en una mena de fotoperiodista de l’època», explica Joan Navais, historiador que va dur a terme ahir una xerrada a l’Arxiu Municipal parlant del llegat fotogràfic de Francesc Boqueras que compta amb milers de fotografies.

«Era una època de canvi en tots els sentits. És el final de la dictadura i l’inici de la democràcia, aleshores, tenim una fotografia d’unes urnes de l’època o de la visita del president Tarradellas l’any 1979 per l’exproReus», comenta Navais. Una visita que, pel que explica l’historiador, va acabar amb un enfrontament dialèctic al Club de Lectura entre Tarradellas i Anton Borrell, que posteriorment, l’any 1983, assumiria el càrrec d’alcalde de la ciutat.

Per un altre costat, Navais també aprofita per apuntar canvis en l’urbanisme: «És en aquell moment en què hi ha barris que comencen a instal·lar l’enllumenat públic o el clavegueram o asfalten els carrers». No obstant això, el que si lamenta l’historiador és que es tracta d’un testimoni de la destrucció del patrimoni a causa de la inoperància de l’administració franquista. 

«Per exemple, el Palau Miró que estava a la plaça del Prim, que era un edifici impressionant com es veu en fotografies. Als anys 70 la propietària ho va vendre, l’Ajuntament franquista estava per altres coses i va ser enderrocat», explica. Gràcies a la tasca de Boqueras, l’Arxiu Municipal disposa d’imatges de com era el Palau Miró, el seu enderrocament i la construcció de l’actual edifici.