Diari Més

Llegat

El Reus dels 70 i 80, una ciutat en transformació

L’historiador Joan Navais va dur a terme una xerrada exposant fotografies de l’època

Vista de la plaça del Prim des del Raval de Jesús.

Vista de la plaça del Prim des del Raval de Jesús.Arxiu Municipal Reus i Baix Camp, fons Francesc Boqueras Llort

Miquel Llaberia

Creat:

Actualitzat:

Les dècades dels 70 i 80 van ser transcendentals i plenes de canvis a Espanya i Catalunya. El final d’una dictadura i la transició cap a la democràcia dels nostres dies van plantejar molts canvis en tots els àmbits i que també van viure les ciutats. En aquell moment, Reus era molt diferent; a inicis dels anys 80 va assolir la xifra de 80.000 habitants, a diferència dels més de 100.000 actuals. Els cotxes circulaven per les principals places de la ciutat com el Prim o Mercadal sense cap mena de restricció ni normatives de zones de baixes emissions.

Una ciutat molt diferent de la que coneixem, però que va dur a terme molts dels canvis que la defineixen tal com és ara. I gràcies a persones com Francesc Boqueras Llort, és un Reus que encara podem conèixer. «Boqueras era un gran amant de la fotografia i que anava a tots els actes rellevants amb la càmera al damunt. En certa manera va acabar convertint-se en una mena de fotoperiodista de l’època», explica Joan Navais, historiador que va dur a terme ahir una xerrada a l’Arxiu Municipal parlant del llegat fotogràfic de Francesc Boqueras que compta amb milers de fotografies.

«Era una època de canvi en tots els sentits. És el final de la dictadura i l’inici de la democràcia, aleshores, tenim una fotografia d’unes urnes de l’època o de la visita del president Tarradellas l’any 1979 per l’exproReus», comenta Navais. Una visita que, pel que explica l’historiador, va acabar amb un enfrontament dialèctic al Club de Lectura entre Tarradellas i Anton Borrell, que posteriorment, l’any 1983, assumiria el càrrec d’alcalde de la ciutat.

Per un altre costat, Navais també aprofita per apuntar canvis en l’urbanisme: «És en aquell moment en què hi ha barris que comencen a instal·lar l’enllumenat públic o el clavegueram o asfalten els carrers». No obstant això, el que si lamenta l’historiador és que es tracta d’un testimoni de la destrucció del patrimoni a causa de la inoperància de l’administració franquista. 

«Per exemple, el Palau Miró que estava a la plaça del Prim, que era un edifici impressionant com es veu en fotografies. Als anys 70 la propietària ho va vendre, l’Ajuntament franquista estava per altres coses i va ser enderrocat», explica. Gràcies a la tasca de Boqueras, l’Arxiu Municipal disposa d’imatges de com era el Palau Miró, el seu enderrocament i la construcció de l’actual edifici.

tracking