Martí Pinós: «Empreses grans estan tornant a fer jocs amb pressupostos alts amb ‘pixelart’»

Per quin moment passa l’animació?

«Trobo que és un molt bon moment creatiu, hi ha coses impressionants tant de cinema com en videojocs. És el moment més àlgid de l’animació».

Com va entrar dins del món dels videojocs?

«No va ser potser tan decidit des d’un principi, perquè vaig estudiar disseny i desenvolupament de videojocs, però tampoc tenia gaire clar què volia fer. Va ser sort que m’agradés també fer videojocs, a més de jugar-los».

Per què pixelart?

«Hi ha dos motius. El primer, és perquè és més pràctic, és una cosa que puc fer vuit hores al dia. Hi ha dies de tot, però no em deixa exhaust. Hi ha altres feines que faria amb desgana i aquesta, no. El segon motiu és una mica per la nostàlgia que em cridava pel fet d’haver jugat des de petit a jocs de pixelart. Després, als 18 o 19 anys vaig veure que ho podia fer i va ser com ‘endavant’, i em passava les tardes provant de fer animacions, fins a aconseguir feina d’això».

El pixelart té èxit a Catalunya?

«Pel que fa a Catalunya, no ho sé amb certesa. Jocs n’hi ha hagut i n’hi haurà mentre hi hagi videojocs. Hi ha un mercat prou gran perquè estudis més o menys petits puguin fer jocs amb pixelart i treballant d’això. Hi ha hagut un període on es feia tot amb 3D i es va deixar de banda el pixelart, només s’utilitzava per a hardware, però ara hi ha empreses grans, com ara del Japó, que estan tornant a fer jocs amb pressupostos molt alts un altre cop amb pixelart, cosa que s’havia perdut en els últims vint anys».

Com veu la indústria del videojoc a Catalunya?

«En el meu cas, jo he tingut sort des del punt de vista d’empleat, però sí que és cert que jo diria que hi ha una bombolla, sobretot en l’àmbit d’estudis, que ha de petar. Hi ha molta gent formada, però que no té experiència i no pot entrar dins del món laboral. Llavors, ha de tenir sort o anar a l’estranger. És un moment agredolç. Moltes empreses que han nascut en els últims 2 o 3 anys no han arribat enlloc».

Com va sorgir l’oportunitat d’entrar a The Game Kitchen?

«En el moment va coincidir que estava a punt d’acabar l’última feina que tenia com a autònom, també de pixelart, i veure que havien obert una oposició d’animador pixelart. Vaig seguir a les xarxes socials els desenvolupadors. Devien mirar que els havia seguit, van entrar al meu Twitter i devien veure el que tenia. Llavors, em van contactar. Ja fa dos anys que estic amb ells, vaig entrar a treballar el març del 2022».

Com és donar vida als personatges de Blasphemous?

«És feina, m’ho passo bé i és entretingut, i el resultat és gratificant. S’ha de separar la feina de la vida personal. Jo, com a mínim, ho enfoco així».

Algun videojoc o projecte en què estigui treballant?

«L’últim videojoc que hem tret és All on Board, ja fa uns mesos que està anunciat. És de l’únic que puc parlar a banda de Blasphemous. La veritat és que no tinc cap altre projecte en ment, ni se l’espera. Personalment, treballo, faig pixelart i quan acabo la feina, faig altres coses».