Diari Més

Seguretat

L'Aeroport de Reus posa a prova el nou pla d'autoprotecció

L'aeròdrom reusenc organitza un simulacre d'accident aeri per avaluar el temps de resposta i la coordinació entre els organismes

Imatge d'un moment del simulacre.

L'Aeroport de Reus posa a prova el nou pla d'autoproteccióGerard Martí

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Eren les 11 hores tocades quan un dens fum negre començà a planar sobre les instal·lacions de l'Aeroport de Reus. Un avió amb destinació No Schengen havia patit un accident durant la maniobra d'enlairament, sortint de la pista, amb 94 passatgers i sis tripulants a bord, i encenent-se un corprenedor incendi. Amb tot, no calia patir.

Es tractava d'un simulacre per avaluar la capacitat de reacció i resposta davant d'una emergència, així com per testificar la coordinació i la comunicació entre els organismes implicats. A més, l'exercici serví per posar a prova el Pla Especial per a Emergències Aeronàutiques de Catalunya (AEROCAT) i, per primera vegada, el nou Pla d'Autoprotecció de l'Aeroport, que fou renovat en completar-se les obres d'ampliació de la terminal.

El delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Àngel Xifré, valorà positivament un simulacre «molt complex perquè hi intervenen molts cossos» i que va permetre «posar en pràctica allò que està sobre el paper». Per la seva banda, el subdelegat del Govern de l'Estat a Tarragona, Santiago Castellà, celebrà la «perfecta coordinació» entre les organitzacions implicades. Així mateix, destacà que «el conjunt de mitjans tenen un nivell de relació i confiança» que «facilita» molt l'entesa en aquests escenaris tan complicats de gestionar.

Amb les flames engolint l'automòbil que simulava ser l'avió, els primers a aparèixer a l'escenari dels fets foren els Bombers de l'Aeroport, que procediren a extingir l'incendi, amb una escuma que permet controlar-lo millor, a segellar la fuita de combustible i a evacuar les víctimes –estudiants i voluntaris n'eren els figurants–. Amb l'activació de l'alarma per part de la torre de control, deu minuts es tardà a establir el punt de comandament avançat i, en paral·lel, es constituí la sala de crisi, amb responsables de les institucions, dels serveis d'emergències –mèdiques i policials– i les companyies aèries.

La primera ambulància, seguint un cotxe guia que s'encarrega de dirigir els mitjans externs per les instal·lacions, reconeixible amb un cartell en què es llegia «follow me», arribà a l'escenari un quart d'hora després del sinistre. L'exercici es planteja perquè sigui al més realista possible i, per tant, es tenia en compte el temps que es requeriria per avisar els distints cossos i que es desplacessin al lloc. Era l'hora d'avaluar l'estat dels afectats –classificats en il·lesos, ferits lleus, greus o morts–, tractar-los i oferir assistència psicològica tant a les víctimes com als seus familiars. Es calcula que, entre les diferents unitats, hi van intervenir més de 200 persones.

Els simulacres es programen cada dos anys per comprovar el correcte desplegament de tots els efectius que haurien d'intervenir en un cas real. L'elecció d'una zona No Schengen com a destí de l'aeronau permetia activar el Cos Nacional de Policia, encarregat d'identificar els passatgers.

tracking