La plaça Mercadal s'abona a les emocions dels Xiquets de Reus

Si bé la Diada de Sant Pere la van celebrar uns dies abans, els Xiquets de Reus no podien deixar la Festa Major sense castells. Ja havien captivat milers de persones amb el pilar caminant de la vigília. L'ovació fou eixordadora quan la construcció es girà per saludar la plaça del Mercadal. Més que emoció, s'havia arribat a l'èxtasi col·lectiu. El dia del Patró, apostaren per enlluernar amb el 3 de 8, el 4 de 8 i el 2 de 7. Res podia fallar.

I res va fallar. Amb una plaça del Mercadal que anava de retirada –l'imponent sol, l'enganxifosa xafogor i la gana feia estona que havien aparegut quan les camises avellanes feren pinya tocats dos quarts de dues–, tota l'atenció se centrà en la façana de l'Ajuntament.

El 3 de 8 es carregà i descarregà sense cap vacil·lació. Un poètic passadís a l'Àliga, perquè entrés al Palau Municipal, fou succeït pel 4 de 8. Tot i que tremolà lleugerament en ser carregat, res impedí que tots els pisos es desmuntessin amb la cerimònia habitual. L'aixecador va tenir problemes ascendint pel 2 de 7 .

El peu relliscà, però fou capaç de reaccionar i, amb l'altre turmell, redirigir la situació. Tres de tres. Només quedava la cirereta del pastís, el pilar. Membres dels Xiquets s'enfilaren a les finestres del consistori per precaució en cas de caiguda. No feu falta la seva intervenció. L'aleta s'alçà i enxaneta i acotxador acabaren al balcó de l'Alcaldia.