Pellicer desmenteix la CEOE i invita Antonio Garamendi a discutir la fiscalitat de Reus

L'alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha acusat l'Institut d'Estudis Econòmics (IEE), think tank de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE), de ser poc rigorós en l'elaboració del seu estudi d'opinió sobre competitivitat fiscal, en què determinà que la capital del Baix Camp és la població amb més de 50.000 habitants amb major pressió fiscal, un indicador que es defineix com la part de la riquesa d'una economia que és recaptada per l'administració pública. «No podem tolerar de cap manera que la imatge de la ciutat surti perjudicada per un estudi mal fet, amb una actitud esbiaixada», ha valorat el batlle, que ha afegit que el document «ataca» el municipi «de manera barroera i amb mentides».

La regidora d'Hisenda, Mariluz Caballero, ha assegurat que Reus «té una pressió fiscal baixa» i que l'estudi «menteix i amaga una metodologia que, sigui com sigui, és incorrecta i tendenciosa». En concret, ha argumentat que un dels principals errors comesos per l'IEE és que només va tenir en compte el tipus fiscal a l'hora de calcular l'Impost sobre els Béns Immobles (IBI), ometent el valor cadastral que s'assigna a cada propietat.

«És cert que Reus té un tipus mitjà més alt que la mitjana, però és així per a compensar uns valors cadastrals extraordinàriament baixos», ha detallat Caballero. De fet, segons dades de la Direcció General del Cadastre, òrgan del Ministeri d'Hisenda i Funció Pública, compartides pel consistori, el valor cadastral mitjà a Reus és de 42.219,62 euros, mentre que la xifra estatal se situa en els 58.052,88 euros. En comparació, a la localitat madrilenya de Boadilla del Monte, que l'IEE va premiar com a municipi amb millor competitivitat fiscal local, la dada es troba en els 202.466,64 euros.

El baix valor cadastral dels immobles, que en el cas de Reus no s'actualitza des del 2000 i que depèn de manera exclusiva de la Direcció General del Cadastre, obliga l'Ajuntament a incrementar els tipus fiscals perquè és «l'única manera que tenim de mantenir uns ingressos raonables per a garantir la qualitat dels serveis públics», tal com ha subratllat l'edil d'Hisenda.

D'altra banda, el document situa la capital del Baix Camp com el municipi amb més de 50.000 habitants amb major pressió fiscal normativa de l'IBI urbà, un 71,7% superior a la mitjana nacional. Caballero i Pellicer han respost que la quota d'aquest impost a la ciutat «és comparativament baixa», representant 437,86 euros.

A Boadilla del Monte, l'estadística s'enfila fins als 913,51 euros i en l'exemple de Catalunya, als 468,47 euros. Pel que fa als ingressos de l'Ajuntament via fiscalitat per habitant, el 2021 van ser de 1.126,76 euros, mentre que la mitjana espanyola es va estabilitzar en els 1.140,36 euros. «L'estudi d'opinió és tendenciós, poc transparent i menteix», ha conclòs Caballero.

Per aquests motius, Pellicer va assegurar que avui trucarà a la CEOE per a demanar que «faci rectificar l'estudi de l'IEE». Així mateix, ha convidat el president de la confederació, Antonio Garamendi, i el seu equip de treball a visitar Reus per a debatre sobre la fiscalitat municipal. Addicionalment, va demanar a l'entitat que sigui més «curosa» a l'hora d'elaborar les seves anàlisis.

Millor i pitjor competitivitat

Segons l'informe, Reus, Girona i Sanlúcar de Barrameda (Cadis) són les localitats amb més de 50.000 habitants amb major pressió fiscal d'Espanya, seguides per les catalanes Lleida i Tarragona. A l'altra punta de l'espectre es troben els municipis madrilenys de Boadilla del Monte, Majadahonda i las Rozas de Madrid que, juntament amb Arrecife (las Palmas) i Mijas (Màlaga), completen els cinc primers llocs referents a la millor competitivitat fiscal.