Diari Més

Veïnal

El Pinar s'indigna pel soterrament de torres en municipis més petits

La urbanització denuncia que, després de vuit anys de lluita, pobles com Roda de Berà o el Creixell tinguin prioritat

Imatge d'arxiu de la urbanització del Pinar amb una de les torres d'alta tensió.

El Pinar s'indigna pel soterrament de torres en municipis més petitsCristina Aguilar

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

L'associació de veïns (AV) del Pinar no veu amb bons ulls que municipis com Roda de Barà i Creixell aconsegueixin soterrar 33 torres elèctriques, mentre ells fa vuit anys que lluiten per enterrar les que travessen la seva urbanització.

Els veïns no tenen res en contra dels veïns ni dels consistoris dels altres municipis, a qui assenyalen és a l'Ajuntament de Reus, ja que consideren que no s'està treballant prou per al seu objectiu o no s'està fent bé, perquè «són pobles més petits que Reus i amb menys habitants», declara Anton Sotorra, president de l'AV.

El president també assegura que la «Comissió Climàtica de la Generalitat va instar els grups municipals a què, abans que finalitzi l'any, elaboressin un pla, on constés el timming del soterrament i d'on es trauria el finançament». Els veïns veuen que el termini s'esgota i estan concertant reunions amb els grups municipals per demanar «que el facin aviat i de manera conjunta», explica Sotorra.

Per la seva part, fonts municipals asseguren que s'estan mantenint converses amb Endesa i la Generalitat per resoldre satisfactòriament la demanda dels veïns de la zona, «un compromís compartit per totes les administracions públiques implicades». Que Creixell i Roda de Berà allunyin les torres d'alta tensió de les zones residencials ha estat un «punt d'inflexió» per als veïns del Pinar, que fa que, a partir d'ara, es mostrin més «ferms» que mai en la seva lluita per soterrar les torres de la urbanització, adverteix Sotorra.

Davant de la situació reusenca, el president es repeteix la pregunta: «Què estem fent malament a Reus?», creu que hi ha quelcom que no s'està fent bé a la ciutat, perquè no se'n sap avenir que municipis més petits hagin aconseguit el que la zona denuncia des de fa vuit anys: «Som capital de comarca, tenim més de 100.000 habitants, la zona del Pinar és residencial i estem a tocar de la ciutat i el seu nucli i, tot i això, no avancem ni ho aconseguim».

El president de l'AV acusa de falta de moviment a l'Ajuntament, ja que considera que no han fet prou pressió a la Generalitat: «Com pot ser que municipis com Roda puguin pressionar més que Reus? Si al Govern municipal hi ha Esquerra i Junts i a la Generalitat també hi eren, s'hauria d'haver arribat a un acord i ja s'haurien d'haver soterrat».

Sotorra tampoc entén perquè, a part dels esforços, l'Ajuntament no ha invertit diners en aquest projecte: «Entenem que han vingut dos anys de pandèmia, però quan es va anunciar el pla d'inversions de l'any 2022, no es va posar ni un euro per al soterrament de les torres».

El passat dissabte, abans que s'informés del pas que es donaria al Tarragonès, es va celebrar una assemblea general de l'AV on, a part de tractar el pressupost anual i les festes del barri, es va posar sobre la taula el punt feble que arrossega l'associació i que, tot i els múltiples intents d'avançar, sempre ha ensopegat.

Els veïns tenen molt present que «fa un any, al ple de l'Ajuntament, tots els grups municipals van votar a favor del soterrament de les torres del Pinar». Per aquesta raó, ara, estan demanant reunions amb tots perquè es mobilitzin en la creació d'un pla i «demanem que l'elaborin conjuntament», detalla Sotorra.

Per altre costat, al març d'aquest any, Endesa va anunciar l'interès per reactivar del projecte de soterrament i va rebre l'encàrrec de l'Ajuntament de redactar un de nou, actualitzat a les noves circumstàncies.

tracking