«Els poemes són com petits naixements»

— Aquest poemari té un punt de partida real, l'ofec que va viure de petita en una piscina. Quina relació en té, amb l'aigua?

— No ho sé, però el cas és que vaig anar escrivint poemes on anava sortint l'aigua, i va arribar un moment que vaig pensar que en tenia uns quants que ja podria publicar. Per lligar-ho tot, va sortir aquella primera por de la piscina. A partir d'aquí, em vaig adonar d'altres pors que han anat sortint després.

— La natació que dona títol al poemari és una acció que suposa flotar, avançar, fer força, superar-se…

— Sí, i de fet penso que no és que em fes por l'aigua, el que em feia por era anar a natació, aquest haver-me de posar a prova. També he forçat una mica el significat de la paraula, en el sentit que nedar vol dir haver de ser-hi sempre, de no aturar-se mai, perquè si t'atures a l'aigua… glup, glup, glup i ja no hi ets.

— Aquest és un poemari clarament introspectiu. És el tipus de poesia que acostuma a fer?

— Penso que vaig canviant la manera com m'acosto a la poesia. Fa molts anys que escric, i és veritat que en aquest moment m'ha sortit una poesia molt introspectiva. Vist amb perspectiva, veig que m'exposo molt, perquè realment dic coses que potser ara no les explicaria. Però em fa pensar que tot allò formava part d'un moment i m'hi reconec totalment.

— Per tant, Natació és fruit d'un moment vital, o de la necessitat d'escriure, de comunicar?

— M'agrada escriure poesia i també m'agrada veure-la publicada. Crec que tinc una necessitat comunicativa, és una part molt essencial de mi això de voler comunicar.

— Com és el seu procés d'escriptura?

— La inspiració que m'ajuda a escriure la busco en els fets puntuals, el dia a dia, coses que veig a les notícies, converses que capto… Després, quan ja tinc els poemes, hi dono voltes dies, mesos, els deixo a mitges, igual quan els recupero ja no recordo què volia dir… Són com petits naixements.

— I quan els dona per acabats?

— Aquesta és la pregunta del milió. Em costa molt. N'hi ha algun que l'he fet de principi a fi, i al final he dit això és la canya, no el toco més. Però això em passa molt poques vegades. El meu procés de creació parteix d'una idea i la vaig treballant.

— Què l'obsessiona?

— Suposo que trobar les paraules que no em grinyolin, que siguin una mica veritat, sense artificis que no van amb mi. El que busco té a veure amb això, amb el vocabulari, que expressi el que vull expressar. També miro cada vegada més que el poema tingui una bona sonoritat. Sense adonar-me'n el repeteixo en veu alta i, si no em sona bé, penso que aquell poema no està acabat.

— Un dels poemes es titula Motiu d'escriure. Allà ho diu tot.

— És una cosa que, de manera lògica, no es pot explicar. Tinc tantes coses amb les que implicar-me o demostrar cert interès o amor… De vegades els meus poemes també venen de les ganes d'entendre les coses que passen, o de lligar-ho tot per trobar-hi una explicació.

— I la hi troba?

— No ho sé, em sembla que no. Però almenys em quedo més tranquil·la.