La sastreria Queralt tanca i posa fi a 110 anys d'història del comerç reusenc

Després de les festes de Nadal, un cop hagi exhaurit el gènere, la sastreria Queralt posarà el punt final als seus 110 anys d’activitat a Reus. L’establiment ubicat al número 35 del carrer Monterols, que abaixarà la persiana per manca de relleu generacional, ha penjat avui a l’aparador els cartells que n’anuncien la liquidació. Dels set treballadors amb què compta actualment el negoci, un total de tres es jubilaran coincidint amb la desaparició de la botiga i als quatre restants se’ls acompanyarà en la cerca d’una alternativa.

El responsable de la sastreria, Francesc Queralt, concreta que «la situació de manca de projecte institucional, no municipal, en matèria comercial, està abocant molts negocis a aquesta situació» i valora que «caldria normatitzar uns horaris que fossin molt més raonables perquè els fills, quan veuen aquesta manera de viure, no els pot interessar». «Hauríem d’emmirallar-nos en països mediterranis on el comerç tanca a les set de la tarda i, a partir de les nou, els restaurants no t’agafen», apunta, i diu que «això, acompanyat de la disbauxa urbanística que hi ha a les ciutats, està fent que el relleu generacional acabi rebutjant» donar continuïtat als negocis.

Per explicar la trajectòria de l’establiment, Queralt es remet a «una auca que ens va escriure un amic de la casa, Xavier Amorós, poeta reusenc, pel 75 aniversari». L’auca arrenca dient que «a Reus, el segle passat, nasqué un noi espavilat. Sa mare, vídua Queralt, el volgué un sastre cabdal. L’envià a Barcelona per fer-lo sastre i persona. Com aquell qui no fa res, va tenir l’ofici après. A l’hora d’establir, sa mare va decidir: no hi ha dubte que és a Reus allà on paguen millors preus». L’actual responsable de la sastreria hi va començar amb 16 anys. «Vestíem la burgesia en un àmbit molt ampli, ens venia gent de tot Catalunya», explica, i diu que «aquesta burgesia va engendrar la classe mitja, que ha estat el motor durant molts anys, i al relleu d’aquesta classe mitja, que és la més preparada de les tres generacions amb què he conviscut, li està costant tenir el poder adquisitiu dels pares».

Vestits per a cada ocasió

Queralt recorda que, a la sastreria, «durant 110 anys ha passat gent de tota mena». «Hem acompanyat els clients en molts moments, també els moments difícils, com el dol», precisa, i diu que «hi havia una època en què portava malastrugança encarregar el vestit abans que morís el difunt i estàvem preparats per fer-los en una nit si fos necessari». «Els brigadistes russos que hi va haver al parc Samà, en temps d’oci, van portar una fotografia del president Truman que anava amb un vestit creuat i van fer cap aquí. L’avi els hi va arribar a fer fins a 22. El ruble no servia per res, pagaven en vodka o s’ho canviaven per aliments», afegeix. Francesc Queralt relata que «hem tingut també, de la classe política, l’alcalde Anton Borrell, que cuidava molt el vestir amb molt de gust» i «d’artistes, el Joan Miró, amb qui vam tenir una gran amistat, que escollia el color dels folres i els botons». També «Joan Rebull, que portava un estil més deixat i molt elegant». I «gent que ens ha vingut una vegada a la vida quan s’ha casat el fill perquè li feia il·lusió tenir un vestit d’aquí».