L'1-O i l'aplicació del 155 van triplicar les manifestacions a Reus

Reus va acollir al llarg de l’any 2017, segons dades facilitades pel Departament d’Interior, un total de 77 concentracions i marxes a la via pública. La xifra, que inclou exclusivament aquelles convocatòries prèviament comunicades als cossos de seguretat, multiplica per tres les 25 que s’havien dut a terme al 2016 i suposa un increment de 52. Un important volum d’elles haurien tingut lloc entre els mesos de setembre i desembre, i es correspondrien així amb les mobilitzacions relacionades amb la celebració de l’1-O i a les conseqüències que se’n van desprendre, entre ells l’aplicació de l’article 155.

Tot i el caràcter espontani que va acompanyar almenys una part d’aquestes protestes, a vegades difoses a través d’aplicacions mòbils i de les pròpies xarxes socials i fixades amb poques hores de marge per l’estret lligam amb l’actualitat política, fonts d’Interior no faciliten recompte de les concentracions no comunicades perquè «no van produir-se». A Tarragona ciutat, malgrat que el context català també hi va ser present, el 2017 ha deixat 72 manifestacions, gairebé les mateixes que van registrar-se al 2016 –quan se’n van fer, exactament, un total de 73– i 5 menys de les que han tingut lloc a Reus en el darrer any.

Una de les marxes més multitudinàries, que va aplegar entre 6.000 i 7.000 persones, va tenir lloc a la capital del Baix Camp el 20 de setembre, pocs dies abans del referèndum i arran del desplegament d’efectius de la Policia Nacional al territori i al centre de Reus, en tota una bateria de manifestacions que reclamaven «democràcia» i «dret a votar». Més endavant, se’n van succeir també de vinculades al rebuig a les càrregues policials, per la defensa de l’escola catalana, contra l’empresonament dels Jordis i de consellers i també, més recentment i a les acaballes de l’any, contra la detenció de regidors de la CUP que no havien respost a la citació del jutjat d’instrucció número 2 on estan investigats –com ho està l’alcalde de Reus, diversos portaveus i Bombers de la Generalitat– precisament per actes que tenen a veure amb l’1-O. No totes les concentracions localitzades a Reus l’any passat van tenir a veure, però, amb la qüestió política catalana.

Cambrils, Hospital i Gas Natural

La ciutat, i sovint amb ella la plaça del Mercadal, també van assistir a les reivindicacions laborals que plantejava la plantilla de l’Hospital Sant Joan, a la denúncia pública de la imposició d’una sanció durant les protestes contra el tall de llum de Gas Natural a la dona de 81 anys que va morir en un incendi a casa seva al 2016 o a la reacció davant els atemptats jihadistes a Cambrils i Barcelona i contra alguns casos de violència masclista.

La dada de 77 concentracions i marxes a Reus resulta significativa si es compara, per exemple, amb la del 2010, quan se’n van produir únicament 8. Al 2012, en canvi, i amb els efectes de la crisi econòmica en el seu moment àlgid, la capital del Baix Camp va assistir a una protesta social cada tres dies, un total de 134 al llarg de l’any.