Demanda l'Ajuntament per haver-li tancat la parada al Mercat del Camp

Una de les paradistes del Mercat del Camp ha portat als tribunals l’Ajuntament de Reus arran del tancament, consumat dos anys enrere, de la parada de fruita i verdura que regentava al centre d’abastiment i distribució a gran escala de productes agroalimentaris. El consistori, que és responsable de la gestió del pol comercial a través de l’empresa municipal Reus Mobilitat i Serveis –l’antiga Amersam– va iniciar l’expedient d’extinció dels drets de la dona sobre el seu lloc de venda, que estava ubicat al número 9 de la nau A del Mercat del Camp, després que aquesta deixés d’abonar prop de tres mensualitats del lloguer per l’espai on comercialitzava els productes.

Ella va interposar, llavors, una demanda contra la resolució que indicava el tancament de la parada en entendre que «estava negociant la situació i, quan va aconseguir els diners –per fer front a les quantitats pendents– ja hi havia un expedient d’extinció, i això és discutible», apunta Santiago Signes, l’advocat de la paradista, que «portava tota la vida dedicant-se a això i, com ha passat a moltes persones, amb la crisi, va travessar un moment complicat». Una sentència del Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Tarragona falla ara, en primera instància, a favor de l’Ajuntament de Reus.

L’opció «més lesiva»

La representació de la dona que ha perdut la seva parada al mercat de venda a l’engròs manté, però, que encara es troba dins el termini per a fer-ho i que recorrerà la decisió del jutge, ja que «entre totes les possibilitats que podia haver escollit l’Ajuntament –per actuar contra aquest endarreriment en el pagament de les mensualitats–, va triar la més lesiva». El deute contret per la paradista del Mercat del Camp, i que va acabar desembocant en el tancament del seu negoci, era d’aproximadament 600 euros, segons les mateixes fonts.

Tal com reflecteix el document de la resolució, la representació de la dona entén que el reglament del règim intern del centre de distribució de productes agroalimentaris, «al seu article 15k, utilitzat a l’expedient administratiu per extingir l’adjudicació de la parada, estableix que les autoritzacions s’extingeixen per manca de pagament de la taxa i, malgrat això, aquest expedient s’inicia per manca de pagament del lloguer de la parada, cosa que no és una taxa». Per això, interpreta que el procediment administratiu que hauria d’haver impulsat l’Ajuntament de Reus per l’impagament era estrictament «sancionador», en relació a un altre article del mateix reglament que «estableix com a falta greu la manca de pagament de les taxes vigents o el reiterat incompliment de les obligacions econòmiques amb la Mancomunitat del Camp». La mancomunitat, que integrava el consistori de Reus i Tarragona en la gestió del Mercat del Camp, va ser dissolta fa anys per deixar-ne tant la propietat com també la mateixa gestió en mans reusenques.

Amb tot, i afegint-hi també les «irregularitats manifestes en el recurs de reposició», com ara que «l’expedient facilitat només era una carpeta amb un munt de fulls, sense expressió del número d’expedient, ni ordenats cronològicament ni numerats», la dona apuntava «la nul·litat de ple dret» de l’expedient que havia portat al tancament de la seva parada al Mercat del Camp. D’altra banda, la paradista concretava que després de dictar-se l’extinció de l’adjudicació de l’espai de venda, va rebre i abonar els cobraments dels mesos d’octubre, novembre i desembre, fet pel qual «cal entendre» que la concessió del número 9 de la nau A «s’ha reservat automàticament».

Es va actuar «correctament»

El jutge considera que «l’administració va poder optar evidentment per l’extinció de la concessió i per la imposició de sanció davant la comissió d’una falta greu» i que «el terme ‘taxa’ s’ha d’interpretar en tota la seva amplitud». Per això, arran «dels impagaments reiterats i reconeguts per l’actora –la dona–», l’Ajuntament estava «legitimat per iniciar un procediment d’extinció del dret», en el qual «no hi ha dubte que es va actuar correctament». Respecte a l’estat en què es trobava l’expedient administratiu, no es pronuncia per «manca de prova». El Jutjat Contenciós Administratiu desestima així la demanda de la paradista –en una resolució que aquesta recorrerà–, i l’imposa el cost del judici, una quantitat de fins a 200 euros.