Platges
La platja de Calafell incorpora captadors eòlics per afavorir el manteniment de les dunes
El projecte científic, liderat per la Universitat de Girona, ja ha aconseguit augmentar 1.000 m3 de sorra
Una investigadora de la UdG col·loca un cartell informatiu en un dels captadors eòlics de la platja de Calafell.
La platja de Calafell incorpora captadors eòlics per afavorir el manteniment de les dunes. Es tracta d'una instal·lació feta de canyes, que col·locades en punts estratègics, ajuden a retenir la sorra i augmentar la resiliència de l'entorn.
El projecte, liderat per la Universitat de Girona, ja ha aconseguit augmentar en un 15% el volum de sorra, el que es tradueix en 1.000 m3 d'arena. La iniciativa té una durada de tres anys i preveu mantenir i augmentar l'entorn dunar. Tot plegat es farà amb mesures actives, com la col·locació d'aquests elements, però també passives, amb l'acordonament de les dunes. Amb tot, els investigadors analitzaran amb models centimètrics fets amb drons l'estabilització dels sediments en aquest indret.
La iniciativa de restauració dunar s'emmarca en el projecte europeu DUAL, on també hi ha involucrat l'Ajuntament de Calafell. A través de recerca científica, s'han establert els punts on es col·loquen aquests elements fets amb canyes, que tenen per objectiu retenir la sorra i afavorir el seu assentament en dunes. Aquesta és una de les principals mesures actives per fomentar el manteniment d'aquest entorn, que se sumen a les propostes passives, com és el cas de l'acordonament de les dunes per protegir l'espai i evitar que es trepitgi.
A banda de la platja de Calafell, també es compta amb un «camp de proves» on també es testegen aquestes tècniques. La intenció és que la sorra acumulada en aquest indret es pugui recol·locar en altres punts on hi hagi dèficit de sediments en cas de necessitat. De moment, el projecte ja ha aconseguit retenir fins a 1.000 m³ d'arena. «En aquest projecte fem una cosa que normalment no es fa, que és el manteniment de les accions. És a dir, hem provat una cosa, ha funcionat, doncs seguirem. Volem veure quan s'estabilitza, quan podem deixar de guanyar sediment a Calafell, segurament serà quan s'arribi a l'altura de l'actual passeig», ha assenyalat Carla Garcia, investigadora de la Universitat de Girona. Alhora, la voluntat dels investigadors és ampliar les zones amb aquests elements, una fita que compten que rebrà el suport de la ciutadania.
Monitoratge amb drons
El monitoratge de les dades es fa a través de models centimètrics d'alta precisió que s'obtenen a través de la captació d'imatges amb equips de drons que recorren la platja. D'aquesta manera, es pot quantificar i comparar el volum de sorra que fluctua durant el període de temps estudiat.
Per la seva part, el regidor d'Ecologia Urbana de Calafell, Aron Marcos, ha indicat que aquest és un projecte «transfronterer» i «pioner» amb què col·laboren amb institucions franceses i que alhora, ha despertat l'interès internacional. Amb tot, es monitoraran les dades obtingudes al llarg dels pròxims tres anys. «Si ens podem mantenir en una pujada del nivell del mar moderada, aquestes solucions seran necessàries per mantenir les platges en bon estat i mitigar l'erosió», ha asseverat.