Esperant la transformació verda

El segon mandat del PSC de Kenneth Martínez a l’Ajuntament del Vendrell s’iniciava ara fa dos anys com una continuació del primer, aquest cop amb un antic company de viatge a la ciutat —el PP— que presagiava una estabilitat encara més gran que la que hi havia hagut anteriorment amb Ciutadans i l’AVP. Certament, aquests dos primers anys han transcorregut sense ensurts a la capital del Baix Penedès, amb dues formacions que, a nivell local, han mostrat una clara sintonia en gairebé tots els temes.

En l’anterior mandat, l’existència d’un vers lliure com Bàrbara Peris, de l’Associació Veïnal de les Platges (AVP), va acabar suposant que els socialistes acabessin fent els ulls grossos davant d’iniciatives que, com s’ha vist després, no compartien del tot. 

No és estrany, doncs, que en aquests dos primers anys de mandat el govern local hagi fet un viratge en diferents assumptes relacionats amb les platges, des del fet de demanar de nou les banderes blaves, fins a l’ús de la neteja mecànica quan ha fet falta, a més d’impulsar una platja per a gossos que ha de ser una realitat aquest estiu —una iniciativa que l’anterior regidora de l’àrea havia descartat contínuament— i aparcar definitivament les platges sense fum ni soroll.

Però més enllà d’aquest puntual canvi de timó, el segon mandat de Kenneth Martínez al Vendrell es va anunciar com la segona part d’aquella transformació urbana iniciada el 2019, un cop el consistori ja va poder demanar de nou crèdit, i que va suposar l’ampliació de l’illa de vianants cap al carrer del Doctor Robert, el carrer de les Quatre Fonts, el Pont de França i el carrer de la Cristina Baixa, enllaçant així amb el barri de França.

En aquest cas, el projecte 2.0 del PSC de Martínez porta l’eslògan de la “transformació verda”, amb un seguit d‘actuacions d’envergadura que han de permetre fer créixer els espais verds a la ciutat. Però precisament la gran dimensió d’aquestes iniciatives és el que fa que avancin a pas lent i que, a hores d’ara, encara no n’hagin començat les obres de pràcticament cap. Les que ho faran més aviat, abans de l’estiu, seran les de renaturalització de la riera de la Bisbal al seu pas pel centre, que han de dotar la població d’un “passeig fluvial” per on els vendrellencs puguin passejar i s’elimini aquesta barrera entre el nucli antic i el barri del Tancat.

Un projecte similar és el d’ampliar la via verda entre el centre i les platges, reconvertint el torrent dels Aragalls. Quan el govern el va presentar el passat setembre va afegir que seria una realitat l’estiu del 2025, però els treballs ni tan sols han començat. 

El mateix ha passat amb la remodelació de l’avinguda de Sant Vicenç, que ha de passar a ser de només una direcció i ha d’incloure un carril bici. Tampoc s’ha sabut res més de les 46 càmeres de videovigilància noves que haurien d’estar en funcionament a l’estiu, i ningú ha parlat mai més d’aquella promesa que es va fer durant la campanya d’oferir un cap de setmana a l’any de vacances pagades a la gent gran.

Altres projectes que són bandera del govern local, com el parc del Botafoc o la pacificació de la Rambla no sembla, per ara, que avancin de forma massa ràpida, com tampoc ho fa tot el que està relacionat amb ampliar els aparcaments tant a prop del nucli antic com a les platges. 

Així doncs, en l’apartat de promeses complertes i acabades, el govern local es pot apuntar bàsicament dues iniciatives que ja provenien de l’anterior mandat i que es van culminar el 2024: el nou edifici del Tabaris, a Coma-ruga, i la renovació del contracte de la neteja viària. La capacitat per desplegar alguns dels projectes locals també dependrà del finançament que el municipi pugui rebre del nou Pla de Barris, al qual ja ha anunciat que concorrerà.