Oriol Rossell: «Els pastissers joves ens ajudem perquè, si anem de bracet, l’ofici creix i nosaltres també»

L’Obrador és considerada, a dia d’avui, la millor pastisseria del Penedès. Com s’arriba fins aquí?

«Nosaltres vam començar fa vint anys agafant el relleu generacional del forn de pa dels meus pares. Vaig mirar de convèncer a la Maria perquè jo sol no em veia en cor i ella es va apuntar. Va ser llavors quan vam muntar L’Obrador i, des d’allà, treballàvem per gent externa. Quan la meva mare es va jubilar i va deixar la botiga, ens vam plantejar fer un pas més. Un cop amb la botiga, continuàvem treballant per tercers, anàvem a tope. El problema el vam tenir amb la covid, ja que tot el que era extern va caure en picat: la gent no es casava, no havíem de cobrir càterings... Nosaltres ja teníem la idea de deixar alguna cosa perquè anàvem sobrepassats de feina, però no volíem deixar res per no quedar-nos sense ingressos. Tot i això, la covid ens va posar a prova i vam veure que sense la feina externa, amb la botiga, funcionàvem bé».

Quedar-se amb la botiga va donar un bon resultat.

«Vam obrir preparats. Veníem amb les idees clares, ja havíem treballat i havíem après molt. Per tant, no començàvem de zero. Vam tenir la sort que, des del primer moment, va anar bé perquè havíem jugat molts partits abans de començar amb el projecte de la botiga i això el client ho nota».

Què us fa distintius?

«Nosaltres hem apostat per una pastisseria diferent i moderna. Una de les nostres especialitats són les coques, que les he heretat de la meva àvia, ja que ella va ser la primera que va fer coques enramades aquí, al Vendrell. Per això ens ho hem quedat, però ho hem passat pel nostre sedàs. Aquí fem coques d’autor i de temporada, perquè el nostre tret diferencial i la nostra manera de veure la pastisseria és intentar treballar per temporades i adaptant-nos a l’entorn i al producte del territori».

Aquests dies la pagesia ha sortit al carrer perquè, entre d’altres, veu perillar el futur del sector. Com veus el dels pastissers?

«Serà molt difícil el futur del gremi. El que és complicat de la pastisseria són els horaris: s’ha de matinar molt i s’ha de treballar molt, és un ofici molt sacrificat. Actualment, hi ha moltes pastisseries que tanquen i és complicat trobar-ne de noves perquè si tu li proposes a algú obrir una pastisseria i haver d’invertir 400.000 euros per guanyar-ne, si li va molt bé, 30.000 al cap de l’any, no ho farà. Són sectors que cada cop estaran més tocats perquè, a més, la gran indústria també fa la seva feina. Hi ha pastissos a tot arreu i hi ha pa a totes les gasolineres».

I el futur de L’Obrador?

«Estem treballant en l’àmbit intern. Som pastissers, però també empresaris i la gestió és molt important. Abans se’n sortien perquè es passaven el dia treballant. Ara, si vols tenir una vida, has de controlar la teva empresa perquè no l’hagis de tancar. Crec que aquest és el gran canvi de mentalitat en les noves generacions. No vivim per treballar, ens agrada la nostra feina, però volem un horari definit, que ens permeti anar a córrer o a passejar. Molts joves no es queden les pastisseries familiars perquè veuen com pencaven els seus pares i aquesta vida no és la que volen per a ells. Jo he viscut el que és tenir una família pastissera. A mi, el dia de Reis, em tocava obrir els regals a les tres de la tarda perquè estaven fent tortells i aquestes coses marquen. Nosaltres no treballem ni diumenges ni festius, mantenim uns horaris i una estabilitat perquè si la gent és feliç, treballa feliç».

En què creus que canvien més les noves generacions?

«Un dels grans canvis és que abans les fórmules eren secretes i se les emportaven a la tomba. Ara, els joves, si tenim un problema, ens consultem i ens ajudem. Si anem de bracet, els pastissers creixem i l’ofici també».