Successions i donacions: l’impost que castiga l’estalvi i l’ajuda familiar

ai s’havia recaptat tant com ara. Mentrestant, la inflació continua erosionant el poder adquisitiu i la classe mitjana cada vegada és més feble. En aquest context, les famílies han de tributar pràcticament per tot, fins i tot per la solidaritat entre generacions. És el cas de l’Impost de Successions i Donacions (ISD), un tribut de titularitat estatal però cedit a les comunitats autònomes i que a Catalunya s’aplica amb una tarifa general d’entre el 7% i el 32%, amb coeficients multiplicadors segons el parentiu.

Segons l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de desembre de 2025, el 56% de la població catalana és partidària d’abaixar aquest impost. Curiosament, l’enquesta no preguntava per l’opció de suprimir-lo, una possibilitat que de ben segur obtindria un suport majoritari.

Malgrat aquest context, el passat 26 de febrer, la majoria d’esquerres al Parlament (PSC, ERC, Comuns i CUP) va rebutjar una proposta per bonificar aquest impost en un 99%. Aquells que afirmen defensar la classe treballadora i la classe mitjana van impedir una mesura que hauria alleujat la càrrega fiscal de moltes famílies estalviadores i petits propietaris. En canvi, la proposta va rebre el suport de la dreta (Junts, PP, Vox i Aliança Catalana).

Els contraris a la reforma argumenten que l’impost ja està bonificat i que només el paguen els rics. Però la realitat és que la bonificació actual del 99% només s’aplica en casos molt concrets: entre cònjuges o a favor de descendents menors de 21 anys i fins a 100.000 euros en transmissions per causa de mort. En el cas de donacions destinades a la compra del primer habitatge, la reducció màxima és de 60.000 euros. Això obliga a tributar per la majoria d’herències o donacions que es produeixen entre familiars, no només les milionàries.

Per entendre la dimensió del problema, cal tenir en compte que els habitatges representen la meitat del patrimoni de les llars catalanes, segons l’Informe Social de Catalunya 2025. L’estalvi, la compra de l’habitatge principal i, qui pot, la compra d’algun segon habitatge són trets característics de la classe mitjana catalana. Les darreres generacions han treballat, estalviat i procurat per a les següents. És el que es coneix com la solidaritat familiar entre generacions. Una corretja de transmissió del fruit de l’esforç, del treball i del sacrifici per a ajudar als fills i als nets.

Tanmateix, aquest patrimoni ja ha tributat diverses vegades abans d’arribar als descendents. Els ingressos del treball i d’activitats professionals o econòmiques han pagat IRPF; la compra d’habitatges ha pagat IVA o l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP); i el consum paga IVA. Si posteriorment també es grava la transmissió d’aquests mateixos diners o béns mitjançant l’ISD, el resultat és una clara penalització de l’estalvi i de l’ajuda familiar. Els recursos que s’estalvien i es transmeten tributen més vegades que aquells que simplement es gasten. És un despropòsit fiscal.

Aquesta situació és especialment problemàtica en un moment en què l’accés a l’habitatge és cada vegada més difícil per als joves. Davant d’aquesta realitat, és habitual que pares i avis intentin ajudar els seus fills o nets, ja sigui cedint-los un habitatge o aportant diners per a la compra d’un pis. Però aquesta ajuda també es veu penalitzada fiscalment: els joves han d’afrontar l’ITP en comprar l’habitatge (10% per a immobles de fins a 600.000€ i, en el cas de menors de 35 anys si compleixen certs requisits de renda, 5%) i, si reben diners dels seus familiars, també han de tributar per l’ISD. El resultat: menys diners a les butxaques de les famílies i més recaptació fiscal.

És hora que aquesta injustícia canviï i que es comenci a alleugerir l’asfíxia fiscal a la que està sotmesa la classe mitjana.

Per a incentivar i no castigar la cultura del treball, l’esforç, l’estalvi i la solidaritat familiar cal que les donacions o herències entre familiars, especialment de pares a fills, d’avis a nets i entre cònjuges, tinguin una bonificació del 100% de l’Impost de Successions i Donacions. I per a ajudar als joves a poder emancipar-se, també cal una bonificació al 100% de l’Impost de Transmissions Patrimonials per a la compra del seu primer habitatge habitual.

Esperem que aviat hi hagi una majoria al Parlament de Catalunya que ho faci possible. Els joves, les famílies i la classe mitjana catalana ho necessiten.