Cap a la vaga educativa total

El 9 de març es va consumar l’enèsima traïció de ccoougt, conglomerat d’aprofitats, dropos i vividors, a totes les treballadores i treballadors que treballem en l’educació a Catalunya. En aquest cicle de mobilitzacions, fins ara la unitat sindical havia aconseguit mobilitzar fins al 80% de les plantilles en una vaga històrica l’11 de febrer en què les formes de protesta van agafar maneres que feia molt que no es veien a l’educació i alhora aquestes van esdevenir transcendentals per fer visible la protesta. Els talls de carreteres, autopistes i carrers s’han convertit en una forma bàsica de protesta que cal que repetim la setmana del 17 al 20 d’aquest mateix mes de març, per tal que Catalunya sencera s’aturi i demostrem que això que vam començar fa uns mesos és una protesta que vol i busca solucions. No les falses solucions que intenten desmobilitzar-nos amb pactes que, malgrat s’anomenin «de país» no deixen de ser d’una minoria del 20% de representació sindical amb el PSC, sinó de tothom. No cal que expliqui, però ho faig, que aquesta representació minoritària, a banda d’anar de taula en taula, mai no fa res als centres, ni mobilitzacions, ni assemblees ni res de res. Per tant, seria lògic que mai més els votés ningú i que desapareguessin de les sales de professorat.

Però anem al que ens interessa. Per tal de reobrir les negociacions amb el Departament cal que a partir del dia 16 Catalunya sigui impracticable, que la vaga ho aturi tot i més. Sabem com fer-ho i cal que ho fem. Cal que no només no es faci classe, sinó que no es pugui circular pel país, i no un dia sinó com a mínim cinc. Cal tallar-ho tot, que no s’obrin els centres i que el govern tingui un autèntic problema al carrer. Cal que el PSC de l’Illa entengui que pot millorar les coses si vol i li calgui voler-ho. Cadascú ja sap què ha de fer i aquest cop cal fer-ho, sense prendre mal, sense rebre massa però conscients que ens hi va una negociació que fa 24 anys que no es s’obria així i que ara hem d’aconseguit reobrir amb lluita, manifestacions i vaga. Però compte, reobrir-ho per guanyar per a nosaltres i per a tothom.

Som desenes de milers i ens hi van les condicions de la feina però, encara més, al país sencer li va com vol ser: si vol posar l’educació al centre o, com fins ara, deixar que tot es vagi degradant fins que l’aire sigui irrespirable.

Som-hi, perquè tot està per fer i tot és possible si mantenim la unitat de les assemblees, dels sindicats que volen lluitar i de cada una de nosaltres amb cada una de nosaltres, per notar que no som només una colla de gent que treballa al mateix lloc sinó una comunitat educativa que ens estimem la feina, la gent i, en definitiva, el país sencer.