23 F. La realitat difuminada

Molt àmplia ha estat la ingent aparició denoves opinions, reportatges, articles, pel·lícules, etc., que ha comportat el fet de l’intent de cop d’estat al llarg dels últims anys i, de manera especial, en les darreres setmanes, especialment amb el 45 aniversari del moment en què es van produir els fets. Realment poques han sigut les noves originals, malgrat això, fins i tot, l’intent, per part del govern, d’obrir al públic molts dels documents generats en el seu moment i que, suposadament, no havien vist la llum fins a la data; ja que el que sembla evident és que els moments són els que són, si bé crec que malgrat tot, queden antecedents que es deixen de costat, malgrat la inacabable informació, o bé no han estat analitzats en profunditat o, en qualsevol cas, ‘no ha interessat’ donar llum al qual va comportar, en aquell ‘instant’, especialment si els valorem avui, lluny de les mateixes circumstàncies en les quals es van produir i el que es jugava, on tots els fronts implicats, polítics, econòmics i socials, amb els seus entorns, i el que volen dir de present i futur.

No seré jo qui vulgui jutjar el moment en si mateix, repeteixo ple de contradiccions difícils de valorar amb ‘els ulls d’avui’, però això no comporta no fer menció de determinats punts, només comentats de passada, però que varen tenir el seu pes real en aquells moments. Crec que, en cap cas, s’ha donat valor a l’esforç del president Suárez, per cert, el que governava, ‘el rei regna, però no governa’, i que, en tot cas, és l’autèntic referent democràtic per sobre de qualsevol altra variable; no obstant això si entrem en el fons del problema golpista, la cosa encara queda més evidenciada, existia un afany, àmpliament compartit, per fer fora al president, legítimament triat pel poble, amb un cúmul de conspiracions, a les que s’apuntaven no solament destacats líders del seu propi partit, sinó també d’altres opcions des de l’extrema dreta, fins a l’extrema esquerra, per molt que ara es vulgui amagar el protagonisme de cadascun; per tant, el que esmento actualment té un nom ben clar, ‘golpisme’; ara bé, en aquells moments, sembla que tot es justificava, a més, se sumaven al mateix, les opcions partidistes, sinó també el món econòmic, gran part del món social i religiós i, evidentment, la mateixa monarquia, que volia intervenir en quelcom que no li tocava, com era l’elecció de la ciutadania lliurament exercida.

Ja sé que el que esmento té ‘poca premsa’, davant el relat del pes ‘real’, però no estaria bé oblidar totes les variables, si realment volem veure la ’foto clara’ del que va succeir, no deixant de costat tots els dubtes i el pes de cada actor en el desenvolupament de tot el succeït.

No voldria, de cap manera, que la meva reflexió pressuposés res avui, però la veritat és que l’antítesis de l’ahir, no es pot limitar a una pura anàlisi dels grans punts mediàtics induïts, sense fer referència a tot el succeït, no solament el 23 de febrer de 1981, sinó, i sobretot, les conseqüències de posar en dubte la mateixa legitimitat del govern existent, legítim i democràtic; no fer-ho, ens col·loca en un espai de manipulació molt perillós, també per avui.

Estic convençut que, en aquell moment, la raó, ‘anava per cases’, i podien justificar qualsevol actuació, ara bé, aquest no hauria de ser l’únic argument en el model d’avui, amb un executiu qüestionat i ple de contradiccions, però absolutament democràtic i legítim, per tant, no s’hauria de plantejar les lectures d’aquell moment, des d’una realitat subjectiva, en el ferm convenciment del fet que el que no es voldria és repetir marcs passats, encara que en el fons sembli que havien d’existir guanyadors i perdedors, quan la constatació és que la superació del moment ens va portar a la millor experiència de convivència per molts anys, malgrat deficiències i mancances difícils d’acceptar i que només poden ser superades amb dosis d’entesa compartida.

En definitiva, que el record del cop d’estat, no es limiti al ‘teatre’ puntual de l’assalt al Congrés, sinó que aprofundeixi en les sinèrgies que el van fer possible, especialment per aquells que el que volien era treure’n profit, en funció d’interessos poc transparents, com crear un caldo de cultiu, del que esperaven collites interessades.