Sense dades de lloguers. On són els mil milions d’euros de l’Incasòl?
opinio02
Estorat, esparverat, impressionat. L’IDESCAT no facilita dades sobre el nombre d’habitatges de lloguer a Catalunya des del 2021. Tampoc sobre els locals de lloguer. Com que el problema de l’habitatge no és problema , doncs no s’analitza i aquí tots contents. Per què no hi ha dades públiques? Potser és millor tapar vergonyes? O potser algú sí que gaudeix d’aquestes dades?
Mes vergonyós encara. L’IDESCAT no té dades del nombre d’habitatges a Catalunya el 2025, ni del nombre dels habitatges de lloguer. L’INE tampoc. Les darreres dades d’aquest ocultisme sense precedents son de fa 5 anys del 2021. Patètic és poc. Ocultisme superlatiu.
Si fem servir una mica la IA, amb cura i prudència, s’estima que hi ha un 23% del parc d’habitatges en règim de lloguer a Catalunya, segons dades de 2021.
Curiosament, l’INCASÒL tampoc publica mai dades històriques de lloguer. Ni una. Ni sembla que les faciliti a l’IDESCAT. I això que disposa des de fa més de 30 anys de les fiances de lloguer (habitatges i locals) dipositades per imperatiu legal des de 1996 (Llei 13/1996 de regulació dels dipòsits de fiança dels contractes d’arrendament a Catalunya i Decret 147/1997 que regula el procediment de dipòsit).
Molt curiós si es té en compte que l’INCASÒL és un ens públic, un organisme oficial. Rep des de 1996 les fiances de lloguers d’habitatges i locals. Des d’aleshores, han passat quasi 30 anys i no hi ha sèrie històrica del nombre de contractes nous de lloguer, ni la zonificació ni els preus, destinació del parc d’habitatges de lloguer, de les tipologies, costos per m2 per zona, etc. Informació zero. El coneixement de la totalitat de dades estadístiques dels lloguers de 30 anys roman ocult al ciutadà i a l’IDESCAT. Per què està passant? Qui ho tolera?
Amb IA, una argumentació raonada de nombre de lloguers en 20 anys ens diu que, en la finestra temporal de 2004 a 2025 s’haurien formalitzat 2.514.565 contractes de lloguer. Si tenim en compte que a Catalunya el 2021 hi ha un parc de 2.989.357 habitatges i d’aquest un 23% són de lloguer, això suma un paquet estable de 687.552 habitatges llogats.
Això vol dir que aquests habitatges s’han contractat, de mitjana, 3,65 vegades. I a més vol dir que l’INCASÒL ha de disposar d’un paquet de fiances estables i rotatives. Escoltant la IA, ens diu que el lloguer mig a Catalunya es de 750 euros al mes, representant un capital estable de 750 euros /unitat x 687.552 unitats = 515.664.000 milions d’euros.
Ara sumem-hi els locals comercials. L’IDESCAT tampoc no en diu quasi res. A Catalunya n’hi ha uns 713.000 de forma estimada i uns 22.000 disponibles en lloguer i 35.000 en venda. Per tant, resten uns 656.000 locals actius. Si estimem que només un 60% són de lloguer, en resulten 393.600 locals. Amb una mitjana de 1.500 euros de lloguer les fiances dipositades representen un capital estable de 1.500 euros /unitat x 393.600 unitats = 590.400.000 d’euros.
Ull a les dades: 515 milions en fiances de lloguer d’habitatges i 590 milions en fiances de locals comercials son 1.105 milions en diners ‘flotants’ que es guarden permanentment a l’Administració. Com que només se’n retorna una petita quantitat a causa de la rotació mitjana de 27.000 contractes de lloguer nous anuals, l’INCASÒL disposa d’un capital estable permanent que podria haver servit, des de fa dècades, per fer habitatge protegit en sòl en concessió en règim de dret de superfície.
Amb 1105 milions d’euros l’INCASÒL podria haver construït, a raó de 1.300 euros/m2 un total de 850.000 m2 de superfície construïda d’habitatges, o el que seria el mateix, uns 10.625 habitatges d’uns 80 m2 de mitjana. Ja podrien estar disponibles des de fa anys.
Degut l’índex de rotació anual de lloguer, l’INCASÒL no ha de tornar mai els 1.105 milions d’euros. Tant sols ha de disposar d’un capital màxim circulant anual màxim de 20 milions d’euros per retornar fiances mentre rep les fiances de nous contractes.
Davant d’això, resulta pornogràfic saber que una administració pública, disposant d’aquests diners, no hagi activat i finançat immediatament almenys 10.625 habitatges amb caràcter urgent i amb fons propis, que ja podrien estar operatius.
Quin es doncs l’objectiu de les fiances de lloguer? Engreixar l’administració? Disposar de diners per a què?
Mirat d’una altra manera, aquests diners, només rentant interessos, a un 3% anual generarien un benefici de més de 33 milions d’euros. Què fa l’INCASÒL amb aquests diners? O què no ha fet? On són els diners? Per a que s’empra aquesta colossal bossa?
Cal reflexionar molt sobre com i de quina manera l’administració passa el problema de l’habitatge al sector privat, eludint una responsabilitat pública històrica sense precedents i posant al sector privat la obligació de fer un 30% d’habitatge protegit mentre el Govern de Catalunya no fa res.