Reus, paisatge viu i compartit
La setmana passada es van donar a conèixer els projectes destacats de la 13a edició de la Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona, una cita de referència organitzada pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que s’ha consolidat com a punt de trobada entre el món acadèmic, els i les professionals del paisatgisme i l’arquitectura, i totes aquelles disciplines que intervenen en la transformació del nostre entorn. La biennal no és només un espai de reconeixement, sinó també de debat, d’intercanvi d’idees i de difusió de projectes que contribueixen a fer evolucionar el paisatge amb una mirada contemporània, sostenible i arrelada a la comunitat.
En aquesta ocasió, Reus hi ha tingut una presència especialment rellevant. Diversos projectes desenvolupats a la nostra ciutat han estat distingits, i això ens omple d’orgull col·lectiu. Parlem, en primer lloc, de la restauració i reactivació del Mas Totosaus, un projecte iniciat en el mandat anterior que ha permès recuperar un mas històric i posar-lo a disposició de la ciutadania com a espai obert a les famílies. És un exemple clar de com la recuperació del patrimoni pot esdevenir motor de cohesió i de vida comunitària.
També ha estat reconeguda l’estructura del Laberint, de caràcter lúdic i comunitari, al parc de Sant Jordi, un projecte amb un valor afegit indiscutible: va néixer de la iniciativa ciutadana a través d’una convocatòria dels Pressupostos Participatius de la regidoria d’Esquerra Republicana al govern de la ciutat, amb la regidora Montserrat Flores. A ERC Reus pensem que quan la ciutadania s’empodera i proposa, el resultat respon a necessitats reals i, a més, es pot traduir en nous espais que generen sentit de pertinença.
En aquesta mateixa línia, la biennal també ha destacat el transformador del barri de la Immaculada, avui integrat en una zona de joc i plenament adaptat, a la plaça de l’Avi. La intervenció també té un origen comunitari a través dels Pressupostos Participatius. Allò que abans era una barrera s’ha convertit en un punt de trobada per a la canalla i les famílies. Projectes com el del Centre Terapèutic per a l’Alzheimer, o el Centre Social el Roser, exemples d’una arquitectura al servei de la cura i l’atenció de les persones, també han estat destacats, així com el projecte Raval de Santa Anna 1, una casa d’hostes.
Parlem, per tant, de projectes diversos, amb impuls públic i privat, que comparteixen una mateixa voluntat: integrar arquitectura, entorn i funció social. Aquest reconeixement ens envia un missatge clar. A Reus hi ha talent, hi ha despatxos i professionals de gran nivell, i també hi ha una ciutadania activa, brigades municipals compromeses i equips tècnics municipals que treballen amb rigor. Quan totes aquestes peces encaixen, el resultat és una arquitectura amable amb l’entorn, pensada per millorar la qualitat de vida de les persones.
Des d’ERC Reus hem defensat sempre una manera d’entendre la transformació de la ciutat per situar les persones al centre de totes les accions, amb una ferma aposta per la participació ciutadana i amb la visió que el paisatge urbà no és un decorat, sinó un espai de vida compartida. Els projectes distingits en són una prova tangible.
Quan una biennal internacional reconeix iniciatives nascudes a la nostra ciutat, el que està reconeixent és una manera de fer: una ciutat que evoluciona sense perdre les arrels, que recupera patrimoni, que transforma espais, que crea nous punts de trobada i que deixa pòsit. Perquè els espais, amb el temps, esdevenen memòria i referents emocionals. El Mas Totosaus, el Laberint del parc de Sant Jordi o la nova realitat del barri de la Immaculada no són només intervencions urbanes; són llavors de comunitat.
Reus és una ciutat viva, en moviment constant. I des d’ERC Reus treballem per generar polítiques que ens fan avançar, des del talent local, amb participació ciutadana i amb visió de futur, per transformar la manera com vivim i compartim la ciutat. Avui ens podem felicitar. Per la feina feta, pel talent col·lectiu i per una arquitectura que suma, integra i millora. Perquè quan el paisatge evoluciona amb les persones al centre, tota la ciutat hi guanya.