L’habitatge, qüestió vital essencial

Un estudi revela que els sectors urbanístics catalans operen molt per sota de la seva capacitat i senyala que seria possible augmentar fins un 77% el nombre d’habitatges, flexibilitzant la densitat i sense alterar la qualitat.. Segons el Centre d’Estudis d’Opinió/CEO, el 91% dels catalans considera complicat accedir a un habitatge. Segons l’Associació de Promotors i Constructors de Catalunya i l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona manifest que els límits normatius actuals no responen a les necessitats reals d’una societat en transformació.

La composició de les llars catalanes ha experimentat una transformació radical: l’envelliment progressiu de la població, l’augment significatiu d’habitatges unipersonals i monoparentals i la reducció del format mitjà de les famílies han generat una demanda creixent i molt més diversa que les dècades anteriors. Tot plegat ha provocat un desajust profund entre l’oferta i la demanda. El parc d’habitatges existent no s’adapta a les noves formes d’habitar, i la manca de diversitat tipològica limita la capacitat de resposta del mercat a les necessitats reals de la població.

La llei d’Habitatge, norma estrella del Govern de coalició, compleix ja dos anys des de la seva aprovació en el mercat immobiliari en màxima tensió. L’acces a una llar s’ha situat com la principal preocupació dels ciutadans a la vegada que les dificultats per trobar casa a preus assequibles augmenten i les ciutats viuene una crisi del lloguer sense precedents.

L’any 2024 es van vendre 715.429 habitatges , un 12,4% més que l’any 2023. Els habitacles de segona mà que es posen al mercat duran pocs dies anunciades i el mateix passa amb les noves que es construeixen, que es venen inclòs sobre plànol. El moment és excepcional i recorda als nivells de la bombolla, quan el 2005 es va fregar gairebé al milió d’operacions. Tot això significa que la compra de pisos es dispara però els preus allunyen al joves i les rentes baixes. El reduït parc d’habitatge públic, sols el 3,4%, penalitza a aquests col·lectius.

La construcció d’obra nova retrocedeix i s’amplia la crisi d’oferta. El consens general, tant dels professionals com dels polítics i la societat, es que es deuria estar edificant a un ritme molt superior al actual, per fer front a l’alta demanda existent i la que es produirà en els propers anys. El Banc d’Espanya estima que haurien falta 700.000 pisos per poder allotjar a les famílies i els joves que necessiten un sostre on viure. Malgrat que el mercat immobiliari viu un moment dolç, l’habitatge és una qüestió essencial.