Umbracle: un node intermodal al Camp de Tarragona

El Camp de Tarragona és una regió de gran vitalitat, plena de contrastos urbanístics i actualment en procés d’estudi per dotar-lo d’estructura d’Àrea Metropolitana. És un moment interessant per contribuir al debat públic en la recerca d’un model que respongui als reptes contemporanis.

La imatge del territori

Quan s’observa aquest territori es detecta la complexitat del seu sistema urbà. Si es viatja per les seves intricades vies i autovies s’experimenta el caos. No saps mai on ets. L’estació d’Alta Velocitat que hauria de situar-se propera als nuclis més poblats es col·loca a la perifèria i de qualsevol manera. Prèviament, l’aeroport que hauria estat millor situar-lo en la perifèria urbana s’ha emplaçat en un teòric epicentre dels contrapesos urbans de les dues grans capitals. L’existència d’assentaments industrials petroquímics a tocar de barris habitats o de zones turístiques genera tensió en el territori.

La primera pregunta a fer seria: on es situarà l’epicentre d’aquesta potencial metròpoli? No és una pregunta banal, davant d’un teixit desestructurat cal establir unes pautes d’ordenació i unes referències clares d’orientació per dotar de sentit a aquest territori tan complex i dispers i, a la vegada, aprofitar al màxim els elements existents per evitar introduir desafortunades inversions.

L’Exemple Cerdà

En principi la situació actual del Camp podria fer pensar en l’idea d’expansió urbana sobre el territori no ocupat amb un gran eixample que relligués l’univers de les poblacions creant una centralitat potent representativa de la futura metròpoli (seguint l’estela de l’Eixample Cerdà), però existeixen diferències substancials. Estem en una etapa de post-creixement; escassetat de matèries primeres; una greu crisi ambiental global accentuada sobre el Camp per industries agressives; grans centres d’oci turístic; escassetat d’aigua, sequera i amb el debat sobre l’autosuficiència alimentària de fons que cada vegada cobren més importància estratègica a l’hora de desenvolupar una coherent planificació territorial que resolgui aquests problemes.

Aquesta situació ens obliga a la recerca de models territorials radicalment diferents dels que hem emprat fins ara i més quan estem en una etapa de fort creixement demogràfic que cal resoldre evitant expandir-nos sobre territoris lliures. Estudiar la manera de cosir teixits existents, coordinar-los, reinterpretar-los i rehabilitar-los introduint com a factors prioritaris la recuperació del medi natural i agrícola dins els paràmetres de la planificació dels hàbitats futurs.

El segle XXI: el ferrocarril

Dins del maremàgnum en que es troba immers el sistema ferroviari del nostre país, producte de dècades d’eficàcia irracional i de profunds dèficits d’inversió, la seva coordinació i harmonització, més enllà dels legítims interessos locals, adquireix una importància cabdal, a l’hora de saber on anem, sobretot en una regió on les xarxes de transport en són les desordenades protagonistes però que, adequadament orquestrades, poden esdevenir l’origen d’una autèntica planificació contemporània.

És de vital importància coordinar els diferents sistemes de transport públic (des de l’avió a rodalies passant per l’AV) Són, per tant les grans estacions d’intercanvi modal les protagonistes del futur metropolità, els veritables cors d’un sistema circulatori d’energia local i global, que faciliten l’intercanvi entre la llunyania i la proximitat constituint-se en universos gestors del temps que ens traslladen d’una banda a l’altra del territori global de manera eficaç i sostenible.

La Gran Estació Central

Amb aquestes premisses ens apropem al focus des d’on iniciar la recerca d’aquesta centralitat que ha de caracteritzar la futura regió del Camp. El conjunt urbà més apropiat el tindríem en la relació existent entre els dos pols que les dues ciutats, Reus i Tarragona, històricament representen. Una relació basada en la seva rivalitat, constituïdes per dues personalitats fortes, potents (econòmica, cultural, social i administrativa) que determinen l’essència històrica i el símbol d’aquesta regió sobre on situar el focus d’aquesta futura centralitat metropolitana i establir les relacions per teixir a partir d’aquesta la dinàmica d’un sistema coherent de relacions urbanes.

El cordó umbilical que les uneix és una línia recta, la autovia T11 que, a més, transcorre tangent per la terminal de l’aeroport de Reus (amb la proposta de trasllat al sud de la pista d’aterratge) i creua, 600 metres al Sud, amb la nova línia d’alta velocitat València-Barcelona (on podria emplaçar- se la futura estació) (01).

Aquests tres elements (dues ciutats, aeroport i ferrocarril ) podrien estar units a través d’un tren elèctric elevat (03) que compliria la funció d’enllaçar directament (amb una alta freqüència i poc temps de recorregut) els dos centres urbans, (amb els respectius equipaments hospitalaris i universitaris) a la vegada que connectarien amb la Gran Estació Central on el monorail tindria parada a la terminal aeroportuària i a l’estació d’alta velocitat, on també es situaria l’estació de rodalies (o tren-tramvia) i mercaderies (02, 02d).

Aquesta implantació té l’avantatge de concentrar-se en un reduït espai sobre uns terrenys públics de 60ha i en un indret relativament elevat respecte al seu entorn on la major part del territori metropolità hi accediria per transport públic, reduiria considerablement el vehicle privat a la vegada que s’integraria en el paisatge agrari i natural de l’entorn, participant d’ell a través de l’estudi de les seves característiques arquitectòniques i urbanístiques.

El Central Parc del Camp

El plànol dels espais agrícoles i expectants del Camp de Tarragona (U4) mostra un trencaclosques aparentment difícil de resoldre però, depenent dels criteris amb què es gestioni la planificació territorial, pot derivar cap a un model integrador amb el medi i generadores d’una elevada qualitat ambiental.

De fet, la idea de racionalitzar el transport públic coordinant tots els sistemes ferroviaris i aeroportuaris en una gran estació central modal directament connectada amb les dues capitals i amb un sistema de tren-tramvia que accedeixi a les parts urbanes més intensament poblades del territori del Camp és un tema prioritari a resoldre sense el qual no seria possible racionalitzar la diversitat de xares ferroviàries.

A partir d’aquí es proposa la creació d’un gran parc agrari que compleixi la funció, d’integració en el medi natural de l’entorn d’aquesta estació central.

Una intensa connexió amb el món

Amb la creació d’aquesta Gran Estació d’intercanvi modal es posa la mirada en la dimensió global de la futura metròpoli del Camp de Tarragona (05), que es complementa amb l’AMB formant una unitat de dimensions quantitativa i qualitativament molt més completa.

Des dels vols internacionals a través de l’aeroport del Camp, allargant la pista de vol, és l’únic que pot suplementar a El Prat, (constret geogràficament pel futur del Delta) passant per l’interconnectativitat amb l’estació d’Alta Velocitat relligant la xarxa del corredor mediterrani.

El sistema de transport de mercaderies que des del port de Tarragona (desmuntada la part del Serrallo) tindria una plataforma de distribució de trens a la Gran Estació del Camp i d’allí es dirigiria cap a Montblanc a cercar la futura línia especialitzada de l’Eix Transversal Ferroviari.

Actualment està en curs el Pla d’Infraestructures de Catalunya que hauria de veure la llum aquest any, qualsevol iniciativa s’hauria de compassar amb ell i amb el nou Pla Ferroviari de Catalunya que s’està duent a terme .

És dins d’aquesta visió global de pertànyer a una Gran Regió on la integració de les xarxes del transport públic cobren una importància excepcional que cal afrontar més enllà de les discrepàncies locals. Estem davant d’un gran projecte que requereix de consens i cooperació en resoldre bé les infraestructures fonamentals de la futura metròpoli contemporània que pot arribar a ser el Camp de Tarragona.

Quan no es té clar l’objectiu les coses no surten bé. Calen les utopies, que per molt que semblin irrealitzables marquen un camí a seguir.