La base de qualsevol societat avançada, democràtica i LLIURE és l’educació

D’aquesta base neix i creix la societat i els seus drets i serveis bàsics, fins i tot els més vitals com la sanitat pública. I els fonaments i pilars on se cimenta aquesta base són les professores, professors i mestres, i els hem abandonat i s’estan fent malbé. Amb la crisi de 2008 els serveis públics, els que fem servir la gent normal, van patir retallades. Des de llavors, els docents, les persones que formen i eduquen els nostres fills, estan perdent poder adquisitiu. Gairebé vint anys precaritzant el col·lectiu. 

Si hi afegim la desorbitada ràtio d’alumnes per aula i els escassíssims recursos per afrontar la diversitat, pobresa o salut mental dels alumnes o, per exemple, les entrades a meitat de curs d’alumnes que gairebé no entenen l’idioma o amb unes bases acadèmiques molt minses degut al seu origen (familiar, social o procedència) i d’altres imprevistos; i els ofeguem amb una burocràcia bestial que el hi resta temps i energia per poder exercir amb plenitud.

Si a la suma de tot això, a més a més, els hi fem cada cop més difícil conciliar mínimament la vida laboral i familiar, que per cert, pels que diuen que tenen massa vacances, els hi recordaria que és un dels col·lectius que més feina se’n porten cap a casa fora del seu horari laboral o lectiu entre correccions, entrevistes amb pares, etc.

Tot plegat fa un brou bullint en una olla a pressió que porta taponada massa temps, massa anys. I aquesta olla a pressió on s’està cuinant, i cremant, el brou està a punt d’esclatar.

Així que els educadors han sortit al carrer, abans que l’olla esclati. A veure si algú sent la pudor a cremat, desembussa l’olla i allibera la pressió que tenen els pilars de la nostra societat, encara democràtica i lliure.