Salou, ruta modernista i noucentista
El dijous 5 de febrer davant del Xalet Fort es va presentar un opuscle amb el títol ‘Salou. Ruta Modernista i Noucentista’. Salou ha estat capital de la Cultura Catalana i crec molt encertat que el govern municipal de la capital de la Costa Daurada, amb el seu alcalde Pere Granados van decidir editar un fullet cultural que tractés sobre el patrimoni arquitectònic de la ciutat salouenca del primer terç del segle XX.
A finals del segle XIX els reusencs baixaven sovint a la platja a bord del Carrilet, l’antic ferrocarril inaugurat el 1887 per connectar els dos nuclis urbans. L’arquitecte reusenc Josep Simó Bofarull (1890-1966) i el contractista Pau Bartolí van iniciar a partir de l’any 1919, la urbanització del que avui es coneix com el passeig Jaume I. Les famílies benestants reusenques van construir un conjunt de cases modernistes i noucentistes, ja que volien disposar d’una segona residència a vora del mar.
Es tracta de catorze referències, construïts tots des de l’any 1917 al 1932, La joia de la corona, sens dubte, és el Xalet Bonet/ Voramar. Ciríac Bonet Escarrer va ser un dels forjadors del paradisíac Salou d’estiueig, que volia ser el Biarritz o la Niça de Catalunya, i va encarregar l’any 1921, el seu palauet ‘marítim’ a l’arquitecte reusenc Domènec Sugrañes i Gras, (1878-1938), deixeble i col·laborador d’Antoni Gaudí, que el va succeir en la direcció de les obres de la Sagrada Família.
Del arquitecte Sugrañes també tenim els Xalet Loperena i l’edifici d’Apartaments ‘Sol i Mar’, que l’any 2001 es va salvar de l’enderroc gràcies a una campanya ciutadana i es va reinaugurar el 2006 després d’una reforma amb un projecte de l’arquitecte tarragoní Xavier Climent. L’arquitecte Simó va projectar els Xalets Recasens/Torremar i Salas. L’arquitecte Josep Miarnau Ciurana (1901- 1982), va projectar el Xalet que porta el nom del seu pare Miarnau Navàs/Verge de la Pineda.. A destacar que el mestre d’obres Marià Pau Bartolí va construir els Xalets Villa Enriqueta/Pellicer, Mallorqui/Villa Rosa i Miarnau Ciurana i les ‘Cases 1930’.
En resum, aquests xalets més noucentistes que modernistes, configuren una ruta que permetrà conèixer un llegat de primer nivell, que és el primer pas perquè la ciutadania estimi i desprès mantingui viu tot aquest patrimoni. Fins la democràcia es van cometre molts atemptats amb dos culpables, els propietaris que van vendre edificis històrics davant les ofertes especulatives de promotors i constructors, per un costat, i els ajuntaments que van concedir les llicències d’enderrocs, sense cap tipus de sensibilitat vers l’herència patrimonial rebuda, per un altre.
Granados va manifestar que «És una aposta que ha fet el municipi per recuperar la història de Salou i a la vegada la intenció és aconseguir la desestacionalització». Cadascun dels elements de la ruta disposa d’un placa identificativa i un codi QR, que permet als visitants descarregar una audioguia disponible amb quatre idiomes, amb imatges històriques, vídeos i relats sonors que expliquen les característiques de cada obra.
Per últim, amb molt d’orgull vull escriure que he tingut l’oportunitat de col·laborar assessorant en la edició d’aquest opuscle que posa en valor els edificis històrics ja centenaris, que configuren aquesta ruta modernista i noucentista de Salou, per que tota la ciutadania, inclosa la turística, la pugui gaudir.