La cultura de la fatalitat

Vent. Bufa el vent. Parem el país. Catalunya és un país avesat a les mestralades, les llevantades i a la Tramuntana. Tarragona no n’és l’excepció. Els habitants de l’Hospitalet de l’Infant en són bons coneixedors. A Reus, el vent de Reus és un vell conegut, tant conegut que fins i tot els Whiskyn’s el glossen. I al Pla de Santa Maria organitzen la Fira del Vent. Com aquestes, tantes altres localitats catalanes i comarques, com les ebrenques, on el vent ha estat i segueix sent protagonista. 

Així doncs, hom es pregunta a què ve tanta alarma, alerta i sensació d’emergència comminant al país a teletreballar, tancar les escoles i bona part dels serveis no essencials. I dic comminar, perquè això del ES-ALERT és una arma de doble fil. Es posa en alerta el país i indirectament es criminalitza l’activitat productiva enlloc de traslladar a l’opinió pública -pretesament adulta – un missatge de responsabilitat individual. 

Els poders públics tenen una responsabilitat institucional que han d’exercir de manera coherent i proporcional, assumint també les conseqüències fatals que tota inclemència meteorològica pot provocar. I no s’entengui, Govern, per conseqüències, les dimissions. No, rotundament no. Quan parlo de conseqüències, em refereixo a víctimes o danys materials derivats de l’adversitat climàtica, que malgrat ser intensa, no deixa de ser, en certa manera, una vella coneguda del país. 

Tot govern hauria d’entendre, assumir i traslladar a l’opinió pública que el risc zero no existeix. I és que d’aquí plora la criatura. Fer entendre que el risc zero no existeix i que si, malauradament es produeix alguna víctima mortal o algun dany, no és una responsabilitat directa del govern, a excepció de flagrants negligències com la DANA, sinó el resultat fatal de la naturalesa. 

Socialment s’ha renunciat a integrar el concepte ‘fatalitat’ a les nostres vides. Ens hem instal·lat en el «todo mal, Loli» enlloc d’educar en la responsabilitat individual, i aquest mal està tenint conseqüències socials greus. Entre elles, pensar que el govern és l’únic responsable i garant del nostre benestar. 

És paradoxal que com més s’estén l’individualisme, l’egoisme i l’hedonisme en les societats modernes, més creix també la descàrrega de responsabilitat en quan als deures i a l’assumpció individual de la fatalitat. Sembla que sols es defensa i reivindica l’individualisme quan ens beneficia, a costa si cal d’un familiar o veí, però a la vegada clamem per socialitzar i delegar els deures, entesos com a prevenció, per descarregar-nos de qualsevol responsabilitat en la fatalitat. 

A aquest pas, acostumats com estem a rebre l’ESALERT per episodis de pluges, ventades i simulacres químics, ... sembla estadísticament probable que el proper missatge el rebem quan l’eclipsi solar. No riguin, no, sense protecció aquest pot provocar lesions oculars greus. Els sembla ridícul? Tant o més que creuar rieres durant episodis de pluja o tombar quan fa mestralades i bé que el govern tanca el país. Educar en la cultura de la fatalitat, salva les vides. Enviar ES-Alert, evita dimissions.