En la mort de l’arqueòleg i amic Rodolfo Cortés

Quan el 1988 vaig arribar a Tarragona per incorporar-me com a professor de Prehistòria a la Universitat, venia amb un somni: crear un equip científic que esdevingués un referent mundial en l’àmbit de l’evolució humana. El repte no era gens fàcil; partia del no-res i en una ciutat on l’arqueologia romana era la que s’imposava. 

Vaig tenir la gran sort que en el mateix passadís on jo tenia el despatx, també hi treballava l’arqueòleg Rodolfo Cortés. Amb ell vaig trobar, no només un aliat incondicional, sinó també un dels meus millors amics. 

Ben aviat vam unir forces entre el món clàssic i la paleoecologia humana, i així va néixer el Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona a Tarragona (LAUBT), que 17 anys després es convertiria en l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), que vaig dirigir. 

El Rodolfo sempre va tenir ben clar que havíem de promoure una arqueologia de qualitat, on la docència, la recerca i la socialització de la ciència avancessin de la mà. La seva passió per la internacionalització de l’equip ens va portar a viatjar junts a Rondònia (Brasil) per impulsar nous projectes de recerca i explorar altres iniciatives científiques amb personal investigador d’allí. 

Aquest viatge, com tantes altres coses, van ser possibles perquè era un home amb un cor immens, sempre disposat a donar un cop de mà. La seva força i determinació ens van ajudar a créixer com a equip científic. Passàvem hores conversant, buscant estratègies i somiant amb el futur dels nostres projectes des de la praxi social.

Van ser molts anys de sinergies, d’illusions compartides, de dinars i de copes i sempre cavil·lant. La seva humanitat, generositat i dedicació ens recordaran sempre que l’amistat, la militància i la cooperació són claus per fer realitat els somnis i alhora la força que t’empeny en els moments de debilitat.

Així que estic immensament feliç d’haver-lo conegut, d’haver compartit tants anys de viatge amb ell per aquest món. Estic molt orgullós del meu amic Rodolfo i sobretot li agraeixo que hagi estat un dels meus millors col·legues per tot el que ha aportat a la meva vida i a d’altres amics i amigues. 

Estimat amic, sempre et portarem al cor.