La immigració necessària
La immigració es l’acte d’arribar i establir-se en un país o regió diferent a la d’origen, generalment de forma temporal o permanent, amb motius econòmics, socials, polítics o familiars, contemplant-lo des de la perspectiva del país de destí, mentre que l’emigració és la sortida des del punt de vista del país d’origen. La immigració es refereix al moviment de persones d’un país a un altre amb la intenció d’establir-se permanentment en el nou. Aquest procés implica creuar fronteres internacionals i establir una nova vida en un país estranger.
El president Pedro Sánchez sempre ha defensat que el progrés d’Espanya deu molt als immigrants i insisteix en una cooperació reforçada basada en la confi ança mútua, amb països d’origen per una migració ordenada. Sánchez manifesta que per Espanya “la immigració és riquesa, desenvolupament i prosperitat ... avui dia , el progrés i la bona situació econòmica de mi país deu molt als immigrants que han vingut a desenvolupar a Espanya el seu projecte de vida”.
El president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo està a favor de deportar als immigrants irregulars que delinquint, les “persones que no venen a complir les lleis, no son benvingudes”. Moltes vegades es vincula la immigració il·legal amb la delinqüència i l’odi. A Barcelona, amb data del 1 de gener del 2025, el padró realitzat pel Departament d’Estadística i Difusió de Dates del Ajuntament, subratlla la xifra històrica dels 457.245 ciutadans amb nacionalitat estrangera, que representa el 26,4% del total dels veïns de la ciutat, 1.732.066.
Els homes i dones procedents d’altres països protagonitzen el creixement demogràfi c. Després de la pandèmia, els moviment demogràfics han tornats la inèrcia anterior: els saldos migratoris positius amb l’estranger compensen el creixement vegetatiu, negatiu marcat per una fecunditat que continua retrocedint. La taxa de natalitat espanyola és del 1,5, per tant ja no podem elegir si volem o no immigrants, ja que sense ells l’economia s’estancaria.
Vull recordar que a Tarragona tenim el Consolat del Regne de Marroc que a més de la província de Tarragona, controla Lleida i les tres províncies d’Aragó, Zaragoza, Huesca i Teruel. Qué significa això? Que a les nostres comarques tenim molts marroquins treballant des de Cunit fins Alcanar. Sens dubte la major comunitat d’immigrants a Espanya és la marroquí, amb més de un milió de persones, seguida per les comunitats de Colòmbia, Veneçuela i Romania; mentre que en termes de concentració, Balears, Catalunya i Madrid són les comunitats autònomes amb major percentatge de població nascuda fora d’Espanya.
Les nacionalitats d’origen més freqüents son Marroc, Colòmbia i Equador. Un total de 181.581 estrangers residents a Espanya van adquirir la nacionalitat espanyola en 2022, segons la enquesta publicada per l’Institut Nacional d’Estadística. La xifra suposa un augment del 26,1% respecte l’any anterior. La nacionalitat d’origen més freqüent en 2022 va ser la marroquí amb 55.463 casos. En les següents posicions es situen nacionalitats de països sud-americans, de Centreamèrica i el Carib, que representen 8 de cada deu adquisicions. Destaquen Colòmbia (11.125) i Equador (10,845), seguits de Bolívia, República Dominicana i Veneçuela. Entre el resta de les nacionalitats destaca la pakistanesa, que amb 6.400 persones es situa en els deu primers llocs. El que està clar es que actualment necessitem població immigrant, perquè hi ha una sèrie de feines que difícilment les executem els espanyols. Aquest és la realitat. Diuen que ‘a donde fueres, haz lo que vieres’ i crec que això no es compleix, ja que els immigrants segueixen amb les seves costums.