Felicitats a la meva estimada Tarragona Ràdio
Avui és un dia molt especial per a mi. Un dia molt especial per la ciutat. Un dia molt especial pels meus nens i nenes de Tarragona Ràdio (com jo els hi deia). Avui, la nostra ràdio compleix 40 anys. I no és poca cosa! Són 40 anys al costat de la ciutat, al costat dels tarragonins i tarragonines. Al costat de l’actualitat, de la gent, del dia a dia: del periodisme.
Com a tarragonina estic molt orgullosa del servei que Tarragona Ràdio presta a la nostra ciutat. Però, encara més emocionada em trobo, per haver format part d’aquesta gran família i haver presidit l’Empresa Municipal de format part d’aquesta gran família i haver presidit l’Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona durant vuit anys.
Avui just fa 40 anys de la primera emissió de Ràdio Fòrum des de la plaça d’En Rovellat a la Part Alta de Tarragona. La primera emissió de l’embrió del qual va néixer la ràdio de la ciutat, actualment al centre de Tarragona a l’avinguda de Roma, en uns estudis que vam canviar durant la meva etapa l’avinguda de Roma, en uns estudis que vam canviar durant la meva etapa com a presidenta, precisament, coincidint amb el 16è aniversari de l’emissora.
Tarragona Ràdio ha estat testimoni durant aquestes quatre dècades dels canvis que ha experimentat la ciutat, canvis des del punt de vista social, cultural, econòmic o polític. La nostra ràdio ens ha explicat el dia a dia de la ciutat, no només els grans titulars que, lamentablement avui en dia, ens omplen els telèfons mòbils de pescaclics. Tarragona Ràdio ens ha apropat el batec de la ciutat sense voler ser protagonista, fugint del sensacionalisme, amb rigor, professionalitat i proximitat. La ràdio ha traslladat mitjançant les seves ones invisibles, una informació visible, real, entenedora i propera.
La veu de Tarragona s’ha escoltat a la ràdio de la ciutat. Perquè Tarragona Ràdio és Tarragona, és la veu de Tarragona, aprofi tant el nom del programa matinal. Una programació feta per persones per a les persones, amb tècnics, periodistes, locutors, administratius que treballen amb vocació de servei públic. També molt important són totes les noves generacions de professionals de la comunicació que “neixen” d’aquesta pedrera que és Tarragona Ràdio. Centenars de periodistes han crescut amb la ràdio de referència de la ciutat, així com centenars de collaboradors que han nodrit les ones de continguts fets des de la proximitat, amb l’esperit de servei a la comunitat i, sobretot, fets des de l’estima per la nostra Tarragona.
La ràdio ens ha explicat tot el que ha passat durant aquestes quatre dècades. Notícies més bones, notícies més dolentes. Però sempre allà on passen les coses. Sens dubte, una de les notícies que més recordo i més m’emociona és la conversa que vaig tenir amb la ràdio aquell 30 de novembre del 2000, quan el Conjunt Arqueològic de Tarraco va ser declarat Patrimoni Mundial. Hi ha hagut moltes més notícies, com la declaració dels Castells com a Patrimoni Immaterial, els Jocs Mediterranis, o altres no tan bones com les inundacions del Serrallo del 1994 o l’explosió en l’empresa química IQOXE.
El desenvolupament tecnològic que vivim des de fa dècades ha acompanyat la maduresa de l’emissora. Els grans reptes actuals són oportunitats que s’estan aprofi tant per arribar a l’objectiu inicial: arribar a la ciutadania de la forma més propera i immediata possible. Amb tot,
tota aquesta renovació que s’està portant a terme s’ha de realitzar sense perdre l’essència, allò que també és el més important. La pluralitat i la participació són pilars de la nostra democràcia, i una ràdio pública de referència és garantia d’una democràcia que funciona amb un bon estat de salut.
Celebrar aquestes quatre dècades de Tarragona Ràdio és un reconeixement a tota la trajectòria de l’emissora, a totes les persones que formen part d’ella i que han passat per ella, i també és una celebració pel present i, sobretot, pel futur que tots els tarragonins i tarragonines viurem acompanyats sempre de Tarragona Ràdio. Els meus nens i nenes de la ràdio ja no són tan nens, com tampoc ho sóc jo. Però els nens i nenes de la ràdio representen una gran família, som una gran família, som una gran Tarragona