Europa i la immigració

És evident que la Unió Europea té molts problemes sobra la taula de la negociació conjunta, però especialment el tema de la immigració constitueix un fet ple de polèmiques a l’hora de veure els posicionaments diversos, on la discussió és ben diferent depenent d’on parlem i de les conseqüències, de tota mena, que la mateixa representa per les nacions de cada estat.

Soc dels convençuts del fet que la nostra supervivència global, passa per la pervivència de la Unió Europea, on, malgrat les diferències en molts dels confl ictes plantejats, continua sent un denominador comú el convenciment absolut de la seva existència, per tant, bo seria començar a tractar conjuntament els temes en ‘desacord’, si realment el que es vol és passar de les bones paraules a polítiques realistes subscrites globalment, encara que això comporti renuncies per part de qui toqui.

No veig assumible, encara que pugui ser una temptació per interessos de polítiques locals, plantejar ‘Europa’ com un camp de discussió ideològic, sinó que el que seria desitjable és buscar els punts d’acord en els posicionaments en temes que des de la guerra a Ucraïna, fins a la immigració, però sense oblidar l’endeutament i, sobretot, la necessitat imperiosa de renunciar a part de la sobirania d’Estat, sense oblidar la necessitat d’endegar mesures urgents d’adaptació del pes ‘funcional’ de la Unió Europea, per adaptar-ho a un període de limitacions de tot ordre.

Tornant al tema d’Europa - Immigració, no crec que ens puguem quedar en la discussió ‘problema - oportunitat’, segons el mirall d’anàlisis que es faci, crec imprescindible començar a parlar de normatives europees al respecte, amb anàlisi en profunditat de costos, beneficis i, sobretot, de prioritats al respecte. Ja sé que els punts de fricció són innumerables i els posicionaments pel que fa a aquest tema, estan en permanent enfrontament, on tot queda en ‘discussió’, situació que el que vol es acontentar, en cada cas, a uns i altres en funció d’interessos electorals puntuals. Conceptes com l’entesa de l’idioma, la vocació d’integració o l’esforç exigible a l’hora de gaudir d’uns drets, cada cop més sota mínims, són variables a discutir, sense oblidar els ‘arguments ideològics’ que també tenen el seu pes. Sembla, per tant, que queda molt per fer i en qualsevol cas, el que és definitiu és que seguir en la línia d’enfrontament i desqualificació només té uns perjudicats, els mateixos immigrants. És cert que la polèmica té difícil reconducció, especialment si es renuncia a ‘parlar per part d’uns i altres’ i, sobretot, si no som capaços de dissenyar polítiques comunitàries que, d’entrada, haurien de tenir la base en el propi ‘reconeixement del problema’ i que el repte no tindrà sortides naturals, si no solament fruit d’una vocació de ‘pacte’ que sembla aparcat per una dinàmica pública, on sembla que l’important és el curt termini per sobre de tot.

No són acceptables posicionaments de ‘prevenció’ ni ‘acceptació sense límits’ dels nou vinguts, ja que aquestes opcions el que ens transporten és a una col·lectivitat en permanent conflicte, on tots tenen les seves raons i el que ens garanteixen és una convivència on sembla que és fonamental i garantia de futur,ens agradi o no, i on conceptes fonamentals queden aparcats sine die.

En qualsevol cas, a què esperem a fixar, almenys, els punts de desacord com principi de trobar sortides urgents, l’exemple recent a Badalona, és una mostra més, on l’enfrontament de conceptes es fa present, on cada part té la ‘seva raó’ i el que passa és que ni les mateixes institucions tenen respostes acurades, per molt que els missatges partidistes vulguin vendre ‘el seu producte’, en una cursa cap a la divisió social imparable, on res és fruit de la lògica de només fa uns mesos, i on els extremistes, com sempre, venen a ‘pescar’ fora dels suports electorals ‘captius’ de sempre i del seny dels que són plens de contradiccions.

Esperem que la ‘necessitat absoluta’ per una Europa que vingui a donar alternatives, constitueixi el mal menor, que almenys ens permeti veure un punt d’esperança, cada cop més difícil.