El Baix Gaià durant l’Antiguitat
Mapa del Baix Gaià amb la distribució dels jaciments segons l’IPAPC.
Les ciutats romanes tenien dues parts bàsiques, la urbs i el territori. En el cas de Tàrraco aquest territori es coneixia com Ager Tarraconensis. El que coneixem actualment com a Baix Gaià, situat a l’est del Tarragonès, era part del territori de la ciutat.
La major part de la població coneix l’Arc de Berà, la vil·la romana dels Munts, la Torre dels Escipions o la pedrera del Mèdol. Aquests monuments formen part del conjunt arqueològic de Tàrraco des de l’any 2000. Però la Tàrraco romana és més que aquests monuments.
Un dels elements vertebradors d’aquest territori és la Via Augusta, via de comunicació que unia Roma amb el sud peninsular. L’Arc de Berà o la Torre dels Escipions marquen la seva entrada i la seva sortida del Baix Gaià. Al castell de Tamarit s’hi ha localitzat el fragment d’un mil·liari.
El coneixement del territori de Tàrraco es va iniciar als anys 80 quan es va prospectar el territori de manera més científica. Aquestes prospeccions van afectar el Baix Gaià i es van documentar nous jaciments. Entre el 2005 i el 2014 es va donar una segona fase d’exploració però centrada a la dreta del Francolí. El terme del Catllar es va estudiar de forma profunda a finals dels 90. Només un 21% del Baix Gaià s’ha prospectat de forma intensiva.
L’estudi d’aquest espai ha topat amb molts problemes com l’abandonament dels finques agrícoles, l’ús il·lícit de detectors de metalls, la destrucció de restes, la construcció d’infraestructures, la parcel·lació de terrenys, problemes amb la toponímia o errors amb l’emplaçament original d’alguns jaciments. La presència de centres d’estudis ha millorat el seu coneixement.
A dia d’avui a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (IPAPC) apareixen 73 jaciments. Els termes amb més densitat són Tarragona, Altafulla i el Catllar. S’observa una major concentració en el sector occidental del Baix Gaià. El seu coneixement ha augmentat des dels 24 jaciments documentats a finals dels anys 90.
S’han excavat les vil·les romanes dels Munts i del Moro i les termes de la platja. A Altafulla també es va documentar la vil·la situada al costat del poble. Al Catllar tenim el poblat ibèric dels Manous i a Creixell la vil·la romana de la Clota. El mon de la mort està documentat a la necròpolis dels Munts, a la de les Brises de Mar i a la de la Nou de Gaià.
Pel que fa a les fonts documentals escrites no tenim fonts literàries que ens en parlin.. L’arqueologia i, concretament l’epigrafia, és la disciplina que ens aporta informació d’antropònims. El mon de la mort deixa molta informació del mon dels vius. En total hi ha documentades 12 persones del sexe masculí i cinc del sexe femení. Hi trobem des d’esclaus fins a grans polítics que van viure entre els segles I aC i III dC.
A la Torre dels Escipions hi ha una inscripció que parla d’un polític i militar anomenat Lucius Marcius, a una làpida de Renau es parla de l’esclau Primus i la seva matrona Cornelia Optata, a l’Arc de Berà una inscripció ens situa a un senador anomenat Lucius Licinius Sura, als Munts hi ha un signaculum vinculat al ric propietari Caius Valerius Avitus i un titulus pictus amb el nom d’aquest i el de la seva esposa Faustina.
Al sarcòfag de la Nou de Gaià apareixen dos personatges estrangers anomenats Themistocles i Encolpia, a Torredembarra es va trobar una inscripció amb els noms de Baebia Helice i de Cornelia Theseus i al mas Rabassa hi ha un pedestal associat a Lucius Lucretius Nicephorus. En alguns grafits sobre ceràmiques dels Munts apareixen personatges més humils.
L’estudi de la centuriatio que s’ha dut a terme en altres punts del Camp de Tarragona no s’ha donat al Baix Gaià. Possiblement també hi havia trames centuriades. Un element important d’aquest territori és la presència de pedreres. La més ben coneguda és la del Mèdol però es documenten 14 punts més on s’extreia pedra. També s’ha estudiat un embarcador a la Roca Plana per transportar els carreus via marítima.
Per aquest territori hi passaven alguns aqüeductes com l’Aqua Augusta. Un tram d’specus està documentat al límit entre el Catllar i la Secuita. També es documenten trams de dos aqüeductes al Catllar, a Ardenya i a la Riera. Estaven excavats a la roca i portaven l’aigua del Gaià als jaciments del litoral. A les proximitats de la vil·la del Moro se n’ha localitzat un tram.
El mas del Cosme és una àrea situada a l’oest del terme del Catllar. Aquesta zona va ser prospectada de forma intensiva amb detectors de metalls. Es va recuperar molt material. D’època romana es van recuperar militaria que han servit per interpretar un emplaçament de la Segona Guerra Púnica. A poca distància al nord hi ha el castellum de la Costa de la Serra.
El Baix Gaià estava molt poblat en època romana i Roma hi va dur a terme importants obres d’enginyeria per connectar el territori i extreure’n els principals recursos. És molt important registrar cada petita troballa que s’hi dugui a terme per poder reconstruir fidelment el seu paisatge. Cal conèixer els jaciments del seu entorn per poder-los protegir.