Necessitem regar!

Les branques d’avellaner enceses que es van veure en l’acte de protesta davant de la seu d’Aigües de Reus, el 19 de gener, no van ser fruit d’un rampell. La pagesia del Camp de Tarragona pateix uns problemes específics per manca d’aigua des de fa anys, i des d’Unió de Pagesos reclamem solucions també des de fa anys. La sequera del 2023 i 2024 ha contribuït molt a agreujar la situació, però el que ara necessitem és tornar a aixecar l’agricultura d’aquesta zona i no ens podem permetre acumular retards administratius com els que patim, ni en ajuts pendents per arbres morts ni en obres per aconseguir aigua de qualitat per regar. 

La situació de la pagesia s’acosta al límit pels arbres morts, sobretot els avellaners, després dels greus episodis de sequera. Com a conseqüència, la producció d’avellana va caient. Fins i tot els professionals que la transformen es troben que l’han de comprar a Turquia o a altres països productors per mantenir els seus negocis. Al Camp de Tarragona hi ha moltes famílies que viuen de l’avellana, però els últims mesos han hagut de plegar molts productors i, si l’Administració continua sense atendre les nostres demandes, encara en plegaran més. 

Agricultura va prometre ajuts per als arbres morts, però encara no ha sortit publicada la resolució de l’associat a l’arrencada. I la pagesia la necessita per sortir-se’n. Aquesta era una de les nostres reivindicacions principals en la protesta al Camp de Tarragona. 

L’altra reclamació exposada dilluns, i relacionada amb la primera, té a veure amb l’aigua que no tenim. Des d’Unió de Pagesos n’exigim l’accés per regar en zones com el Priorat, i també demanem al Govern que garanteixi l’aigua regenerada per al reg de la depuradora de Reus fent les obres necessàries i amb la màxima urgència. Perquè el dia que ens en puguem benefi ciar no arriba, i fins i tot es projecta a la fi d’aquesta dècada.

La pagesia no s’ha pogut abastir del pantà de Riudecanyes, que rega unes 1.800 hectàrees d’avellaners, tot aquest temps de sequera extrema, i des del sindicat hem defensat que cal desembassar aigua del Siurana-Riudecanyes només per a ús agrari, perquè les empreses privades i els ajuntaments tenen fonts alternatives. 

La prioritat de l’ús agrari de l’aigua ha de ser una política de país per garantir la pervivència de la pagesia, que és essencial. Hi insistirem fins a aconseguir-ho i ens hi trobaran alçats!