4.700 milions d’euros més per Catalunya. Qui pot estar en contra?

Vull deixar-ho clar de sortida: estem davant del millor sistema de finançament de la història de Catalunya. El que permetrà més recursos per la Generalitat, el que després es tradueix, per exemple, en una millor educació, un millor sistema de salut pública i uns millors serveis i prestacions socials. 

Què implica aquest nou model que vol tirar endavant el Govern de progrés? Ras i curt, que la Generalitat passarà a tenir una millora de 4.700 milions d’euros en els seus pressupostos ja des del primer any de la seva entrada en vigor. El pressupost actual de la Generalitat és d’uns 41.000 milions d’euros, el que ens dona una idea de la importància d’aconseguir aquest increment de 4.700 milions d’euros més. 

També és important aclarir que la solidaritat territorial es manté, per tant, és un model on tothom hi guanya, no perd ningú. 

Aquest acord significa un pas endavant per Catalunya, signifi cauna millora substancial de l’autogovern. Quatre mil set-cents milions no són qualsevol cosa, no són xavalla, són la possibilitat de millorar els serveis de salut, d’educació, de seguretat..., i també les infraestructures d‘un país que ha passat de sis a vuit milions de persones. 

Aquest nou model de finançament compleix el principi d’ordinalitat, és a dir, Catalunya estarà en el mateix lloc per aportar a la solidaritat, que a rebre recursos. Significa també més pes dels tributs principals, com l’IRPF i l’IVA, més capacitat normativa i més autonomia fi nancera i corresponsabilitat. 

Tenint en compte el que acabo de dir, només des del sectarisme més barroc es pot estar en contra d’un nou model de finançament que, objectivament, suposa un increment de 4.700 milions d’euros del finançament de Catalunya. Tenint en compte que l’alternativa real a aquest increment és, exactament, cap, res, cero absolut. 

Els càrrecs polítics, com a servidors públics, hem de ser útils a la ciutadania. Podem reivindicar i anhelar el que creguem oportú, però no hem de perdre de vista la realitat i el possibilisme. I el que avui és una realitat, és que aquest acord de finançament és molt millor que el que teníem f i ns ara, en concret quatre mil set-cents milions millor. No es podria entendre que aquells que tenen possibilitat de ferho possible amb els seus vots al Congrés, no ho fessin. 

Ha calgut diàleg per arribar a aquest acord i generositat de cadascú per cedir en part de les seves pretensions inicials per afavorir el bé comú. Dic això perquè ara que, en determinats cercles polítics, estan de moda els discursos intolerants, els d’odi o els de «no cedir ni un mil·límetre», el que dona resultats tangibles i en positiu és el diàleg. I aquí és on es nota a la perfecció la marca del PSC que és el partit català, com sabeu, que millor és capaç de pactar, amb coratge polític si cal per assolir aquests acords, i complir després amb allò que hem pactat. 

Finalment, ara que es parla tant de l’auge de l’extrema dreta penso que el millor antídot contra els extremismes ultres és millorar la sanitat i l’educació públiques, els serveis socials a disposició de la ciutadania, i el conjunt de l’estat del benestar. Per fer-ho necessitem un millor sistema de finançament per Catalunya. Un sistema que combini la satisfacció a les necessitats dels catalans amb el sosteniment del sistema de solidaritat a les comunitats que més ho necessiten. Un sistema que faci justícia. Teníem un sistema caducat. Era necessari un pas endavant de gegant com aquest. Ara el tenim, estem en el camí d’aconseguir-ho defi nitivament. 

Aprofitem-ho, doncs, i seguim avançant tots i totes junts. Ara és, efectivament, l’hora.