L’Elogi del Silenci
El tram tranquil facilitat per l’Ajuntament de Reus al carrer Amargura el passat 5 de gener amb ocasió de la Cavalcada dels Reis Mags per a les persones amb alta sensibilitat al soroll ha estat un èxit extraordinari, tal com orgullosament ha manifestat, un cop finalitzades les festes nadalenques, Mònica Bellido, qui, com molts dels nostres lectors saben, l’any 2019 va impulsar l’Associació Supera’t Reus, el propòsit essencial de la qual és sensibilitzar el conjunt de la ciutadania sobre la condició de les persones amb autisme que experimenten hipersensibilitat auditiva, cosa que significa que perceben els sons quotidians, com timbres o música forta, de manera molt més intensa i aclaparadora, fins al punt de causar dolor, ansietat, crisis o bloqueig, a causa d’un processament sensorial diferent, i que requereixen estratègies de suport com auriculars o entorns tranquils per gestionar aquests estímuls.
És també d’un significat especial el fet que hagin estat diversos monitors joves de l’Associació, igualment autistes, els qui van anar facilitant paperetes als vianants del carrer Amargura recordant-los la necessitat d’evitar el soroll, els petards o fins i tot els caramels que, en canvi, els Reis Mags llançaven alegrement al públic, petits i grans, en altres parts del recorregut de la cavalcada. Una incorporació amb un marcat to laboral que implicava instruir-los en una responsabilitat important de cara a la gestió del pas del públic pel carrer, abans del festiu seguici nadalenc.
No han estat pocs els autors que han abordat, en prosa o en poesia, les condicions de naturalitat i simplicitat que la gestió controlada dels estímuls externs com el so, la llum o l’ambient sorollós en general pot aportar a les persones en la seva recerca de la tranquil·litat o en la seva fugida del trasbals que la vida ordinària ocasiona. Per això resulten extraordinaris L’Elogi de l’Ombra de Tanizaki, qui des d’una visió japonesa ha explorat la col·lisió entre la cultura tradicional nipona i la modernitat occidental, o L’Elogi del Silenci d’Anselm Grün, qui des del pensament alemany és famós per unir l’espiritualitat tradicional cristiana amb la psicologia moderna.
Però, tal com qui subscriu ho descriuria, l’encert de l’elecció del carrer Amargura per facilitar el silenci o l’absència de llums estridents que poden produir els petards no rau precisament en l’aparent aflicció o disgust que el mateix signifi cat d’’amargura’ ens recorda que la gresca de la cavalcada pot ocasionar a les persones autistes, sinó en la bella tranquil·litat que ens inspira el Gaudí infant jugant amb bales, una bonica escultura que obre precisament el carrer Amargura però que ens trasllada als somnis d’un gran home de qui commemorem el centenari de la seva mort aquest any, i que en el cas que ens ocupa ens obre una mirada a la comprensió i al gaudi dels beneficis que una vida assossegada pot aportar-nos mentalment.
Crec, doncs, que és mereixedora del nostre respecte i elogi la iniciativa de l’Ajuntament de Reus, juntament amb la inestimable aportació de l’Associació Supera’t amb els seus monitors. Iniciativa, per cert, imitada en moltes poblacions de l’Estat i de Catalunya, cosa que suposa un nou avenç en la projecció i comprensió social de l’autisme.