Josep Llunas i Pujals, poeta anarquista reusenc de primera divisió
Imatge cedida.
Durant l’any 2025, una sèrie d’entitats i persones vam decidir celebrar l’Any Josep Llunas, sabedors que si no ho fèiem nosaltres no ho faria ningú. És a dir que, fora d’institucions i des de baix vam commemorar els cent vint anys de la mort, el 23 de maig de 1905 a Barcelona, d’un reusenc que en vida va fer parlar molt i molt.
Llunas va ser un anarquista reusenc que als deu anys va haver de marxar a Barcelona amb la seva família per poder sobreviure. Va ser internacionalista el 1870 i en poc temps ja tenia càrrecs a l’Associació Internacional de Treballadors, l’organització obrera que, creada el 1864 a Londres, pretenia alliberar les obreres i els obrers de tot el món de l’explotació que patien. Va ser secretari de l’Ateneu de la Classe Obrera, on estigué a punt de fer possible les primeres classes per a noies en un àmbit obrer no supeditat a l’Església, tot i que el cop d’estat de Pavia no ho va permetre, un cop d’estat que el portà a la clandestinitat just després de derrotar els carlins en la Batalla de Caldes enquadrat dins de la milícia popular dels Guies de la Diputació.
No va ser fins al 1881 que va poder tornar a la vida pública i, quan ho va fer, va ser amb totes les conseqüències. El 1881, cantà òpera, fou membre del Secretariat de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, el gran sindicat anarcocol·lectivista, va passar a treballar a la tipografia de La Academia i va començar la publicació del setmanari anarquista i popular La Tramontana, que sortí fins el 1896, escrit en català i amb un tiratge de 4.000 exemplars. En aquesta revista, a més d’exercir de director i principal articulista, va publicar més de cent poemes que per la seva temàtica obren espais poc transitats abans en la poesia catalana del segle XIX. Les pàgines del setmanari acullen prop més de cent poetes que parlen de vagues, contra l’església i els capellans, contra la burgesia i a favor dels obrers, en defensa de la classe treballadora i contra l’Estat, en defensa de l’escola per a tothom i d’unes condicions dignes per als mestres i contra qualsevol forma d’autoritat o obscurantisme.
Llunas desenvolupa teòricament uns principis literaris que ell anomena «Literatura Obrerista» i que enquadren molts altres autors tant de La Tramontana com a altres publicacions obreres i en català com El Chornaler de València. La seva defensa de la cultura com a eina central de l’emancipació humana el porta a organitzar, el 1885, al Centre d’Amics de Reus el I Certamen Socialista, una festa literària en què participen autors i autores que tracten el tema de l’explotació obrera i la seva emancipació com a classe com a temes centrals.
El 1886, com a conseqüència de la repressió que va seguir a l’atemptat de Canvis Nous, contra la processó de Corpus, Llunas és detingut, empresonat i torturat al Castell de Montjuïc malgrat haver-se posicionat sempre contra els atemptats terroristes. El reusenc volia un anarquisme que tenia el sindicat com a centre d’una societat en què els mitjans de producció tindrien propietat col·lectiva, sense estats i amb la cultura i l’ensenyament com a centres motors. Els darrers anys de las seva vida es dedicà al periodisme esportiu i esdevingué director i propietari del setmanari Los Deportes, una revista que publicà la crida de Joan Gamper per crear el Barça.
El record d’un personatge com aquest, amb l’excusa del 120 aniversari de la seva mort o qualsevol altra, és un exercici necessari de memòria i de qüestionament de les suposades bases de la cultura catalana del segle XIX, és a dir de la contemporaneïtat. Perquè la poesia del XIX no va parlar només de Déu, pàtria i amor en Jocs Florals que intentaven calcar un passat medieval mitificat i per tant fals. I Llunas és la constatació que va existir gent, molta gent, que van tractar i centrar la seva creació en temes molt més amplis i diversos que intentaven reflectir el seu present prenent partit pels de baix. És la constatació que hi va haver una poesia que parlava del poble, dels obrers, de les dones, de totes les persones que no surten a la història malgrat ser-hi i ser, en molts casos, majoria.