Concurs de finques en desús: que la realitat no espatlli un bon titular
Arxiu de camps de conreu.
Fa uns dies es va anunciar amb grans titulars que es posava en marxa el primer concurs públic per arrendar terres agrícoles en desús a Catalunya. D’entrada podria semblar que es tracta d’una idea boníssima i d’una acció d’allò més útil si no fos perquè es tracta d’una presa de pèl, una publicitat enganyosa.
De les 43 finques o parcel·les que actualment hi ha en desús al país, tres d’elles fan poc més d’una hectàrea, una mesura 3 ha i una altra n’amida 68. A nivell de producció, aquesta última es pot considerar que és la única que realment val la pena. En canvi, la superfície total de les 38 parcel·les restants no arriba a les 5 ha i, a més a més, estan escampades arreu de Catalunya amb finques que, en alguns casos, no arriben ni a una superfície de 30 m². Ja farà bullir l’olla la pagesia amb aquests titulars!
El Departament d’Agricultura no té res a dir sobre les terres que són propietat de l’INCASOL i que treballa, o més ben dit paga milions d’euros de diner públic a empreses de serveis perquè els treballin? Moltes d’aquestes finques, la majoria d’elles ben dimensionades i planeres podrien ser la base territorial necessària per a moltes explotacions mancades d’aquest recurs principal per poder ser viables econòmicament. I segur que moltes d’aquestes explotacions estarien disposades a pagar un lloguer pel temps que s’acordés. És que ningú del Departament no s’ho ha ni plantejat?
Gallecs, un altre focus
Mentre que a l’hora de fixar les preferències en l’adjudicació de les terres a concurs, el Departament d’Agricultura s’ha cenyit a la Llei 19/1995 de 4 de juliol de modernització de les explotacions agràries, no ha sigut capaç, fins ara, de vetllar perquè ni el Departament de Territori, ni l’INCASOL en particular, compleixin amb aquesta mateixa legislació a l’hora d’adjudicar les parcel·les que s’han posat a concurs a la zona de Gallecs (Vallès Oriental).
El que l’Administració vol fer en aquesta zona és, bàsicament, vestir un sant per desvestir-ne un altre. Dit d’una altra manera, canviar de mans unes terres que, tal i com estan ara, funcionen a la perfecció. Sembla, en resum, que Agricultura veu amb bons ulls fer plegar explotacions viables i integrades al territori i substituir-les per d’altres d’ubicades a desenes de quilòmetres de distància, només pel simple fet que asseguren que cultivaran Gallecs de manera ecològica. Ara bé, un producte que ha enviat a l’atmosfera tones de CO2 només per arribar al tros i poder ser cultivat, poca cosa té d’ecològic i és difícil veure la seva rendibilitat econòmica.
La pagesia no viu ni de titulars ni de dogmes i la realitat és ben tossuda. De les 43 finques en desús que han sortit a concurs, 38 no són aprofitables per a la pagesia professional. I, a més, molta de la pagesia professional de Gallecs haurà d’abaixar la persiana per culpa de la Generalitat de Catalunya.