Sant Francesc: quan les obres expliquen allò que no s’havia volgut dir

A Montblanc tenim la sort d’haver aconseguit una subvenció de gairebé tres milions d’euros per restaurar l’Església de Sant Francesc i el seu claustre. Ho dic així, en positiu i en present, perquè és una oportunitat que molts municipis voldrien tenir: posar al dia un equipament singular, amb un potencial enorme, i fer-ho pensant en el servei a la gent de Montblanc i a totes les entitats que l’utilitzen.

Aquest article també vol donar resposta a una pregunta que molts montblanquins i montblanquines ens han fet aquests darrers mesos: per què s’està actuant a la coberta del claustre? La resposta és clara: perquè l’obra del 2014 es va fer malament i perquè les filtracions feien impossible mantenir en bones condicions tot el conjunt. Explicar-ho és un exercici de transparència, i és important que tothom en conegui els motius.

Un equipament nou que no hauria d’haver donat problemes

El convent de Sant Francesc, tal com el coneixem avui, és fruit d’unes obres que es van acabar el 2014. Estem parlant, per tant, d’un equipament relativament nou. En condicions normals, un espai de només 11 anys no hauria de necessitar més que un manteniment ordinari.

De fet, el projecte inicial de Sant Francesc preveia una part immersiva dedicada a la figura de Sant Jordi, una proposta museogràfica que, sobre el paper, era molt interessant. I ho continuo pensant: és una idea potent, atractiva i coherent amb la identitat de Montblanc. Però hi ha un matís important: primer cal tenir els equipaments en bones condicions, i després és quan podem parlar de continguts immersius, experiències turístiques o grans discursos.

Per això, quan vam afrontar el projecte actual, la prioritat va ser clara: posar l’edifici al dia, assegurar-ne l’estabilitat i la dignitat, i adaptar-lo a les necessitats reals dels montblanquins, de les montblanquines i de les entitats que en fan ús.

També és important recordar que si aquesta gran subvenció es va destinar a Sant Francesc i no al Palau del Castlà, com pretenia l’exalcalde Andreu, és perquè des del primer moment nosaltres teníem la convicció que l’equipament que Montblanc necessitava restaurar era Sant Francesc, i no un edifici que ni tan sols és municipal i que caldria haver comprat abans. La pressió i la insistència perquè la proposta es dirigís a Sant Francesc va ser determinant. I el temps ha deixat clar que era la decisió correcta.

La realitat del claustre: una coberta mal feta i una ocasió perduda

Un dels imprevistos més grossos que ens hem trobat és el mal estat de la coberta del claustre. I aquí és on cal explicar la veritat completa.

Quan es van acabar les obres el 2014, ja hi havia informes tècnics que deixaven clar que el material utilitzat a la coberta del claustre no era l’adequat i que presentava deficiències. És a dir, no es tracta d’un problema que hagi aparegut amb el temps, ni d’un desgast normal: es va detectar d’entrada que la solució adoptada no era bona.

En un funcionament normal de les coses, això hauria d’haver comportat una actuació clara: parlar amb l’empresa constructora, demanar la correcció de les deficiències i, si calia, exigir per via contractual que reparés allò que no estava ben executat. Per això hi ha garanties; per això es fiscalitzen les obres.

Això, però, no es va fer. No sabem per què. L’alcalde d’aquell moment, Josep Andreu, mai ha donat una explicació convincent sobre per quin motiu, tenint informes que alertaven de la mala execució de la coberta, no es van activar les garanties ni es va requerir a l’empresa que ho arreglés.

El resultat, onze anys després, és que hem tingut filtracions d’aigua i humitats a pràcticament tots els espais del claustre: al restaurant, a la sala del Seguici, a la sala de les Corts, als passadissos... I això no només afecta l’ús quotidià de l’equipament, sinó que acaba malmetent el conjunt del convent i, sobretot, l’Església de Sant Francesc, que és un Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

Per tot plegat, avui ens veiem obligats a destinar prop de 500.000 euros a reparar una coberta que, si s’hagués actuat quan tocava, s’hauria pogut corregir dins del període de garantia. Aquest és el fet objectiu. No es tracta d’una opinió, sinó de la conseqüència d’una decisió (o d’una no- decisió) presa en el seu moment.

Fer la feina que deien que no seríem capaços de fer

Malgrat aquest llast, el projecte de Sant Francesc no només tira endavant, sinó que ho fa amb solidesa i amb garanties de futur. L’empresa adjudicatària està treballant molt bé, amb criteris tècnics seriosos i amb una cura especial per l’edifici i pel seu valor patrimonial.

I també cal recordar un altre element: durant molt de temps s’ha repetit, des d’alguns sectors, que no seríem capaços de tirar endavant aquest projecte. Que la Generalitat mai no ens concediria la cessió de l’església. Que no aconseguiríem quadrar els terminis amb l’Estat. Que no podríem gestionar una obra d’aquesta magnitud.

Doncs bé, la realitat és una altra:

• Hem aconseguit de la Generalitat de Catalunya la cessió de l’Església de Sant Francesc per 75 anys, sense haver de pagar cap quota anual pel seu ús.

• Hem obtingut del Ministerio de Industria y Turismo del Govern espanyol una pròrroga fins al juny de 2026 per poder acabar les obres en condicions i sense córrer riscos innecessaris.

• I, sobretot, les obres estan en marxa i avancen bé, malgrat tots els entrebancs heretats. Tot allò que alguns donaven per impossible, avui és una realitat. No per cap afany de confrontació, sinó perquè quan hi ha feina, rigor i persistència, les coses surten.

Sant Francesc: d’equipament pendent a palau de congressos

Quan aquest projecte estigui acabat, Montblanc no només tindrà un edifici “restaurat”; tindrà un equipament capaç de fer un salt de qualitat en molts àmbits.

Sant Francesc ha de ser:

• un equipament al servei de les entitats i de la vida associativa de Montblanc

• i, al mateix temps, un autèntic palau de congressos,

• un espai preparat per acollir convencions i trobades d’empresa,

• un pol d’atracció de turisme cultural i de qualitat.

La singularitat arquitectònica i històrica de Sant Francesc no és fàcil de trobar en municipis de la nostra dimensió. Si ho fem bé, aquest espai ens ha d’ajudar a projectar Montblanc al món, a atreure gent nova, a generar activitat econòmica i a reforçar la nostra identitat.

Mirar endavant amb orgull i amb la veritat sobre la taula

Explicar tot això no és buscar culpables per sistema, ni instal·lar-se en el retret permanent. És un exercici de transparència: la ciutadania té dret a saber per què avui hem de gastar mig milió d’euros en una coberta que es va detectar que no estava bé l’any 2014 i de la qual no es van exigir les garanties.

Al mateix temps, també té dret a saber que, malgrat aquests entrebancs, Montblanc ha estat capaç d’aprofitar una oportunitat històrica: aconseguir una gran subvenció, obtenir la cessió de Sant Francesc per 75 anys, prorrogar els terminis amb l’Estat i encaminar una obra que deixarà un llegat de primer nivell.

Quan entrem a la nova Església de Sant Francesc i al claustre restaurat, quan hi fem activitats, congressos, fires, concerts, trobades i actes d’entitats, quan veiem com aquest espai ajuda a dinamitzar el poble i a reforçar el nostre prestigi, tot plegat tindrà un sentit molt clar.

I podrem dir que, malgrat tot, ha valgut la pena fer la feina, explicar-la i assumir-la de cara. Perquè Montblanc i el seu patrimoni s’ho mereixen tot.